Potenciar la lectura a les aules d’educació infanti i primària: tertúlies dialògiques a partir dels textos de la col·lecció KALAFAT
Com ja sabeu molts de vosaltres, mestres d’Infantil i Primària, les lectures que es realitzen amb la tècnica col·laborativa de “tertúlies literàries dialògiques” han mostrat uns resultats magnífics en relació amb el gust per la lectura alhora que han fet accessible aquest gust a tots els nens i nenes, independentment de les seves capacitats i habilitats lingüístiques. En el cas que desconegueu aquesta pràctica, podeu trobar en aquest article de l’escola la Vitxeta els fonaments i els passos que normalment cal seguir per treballar aquesta forma de lectura col·lectiva o escoltar els testimonis de l’escola Guerau de Peguera que, en aquest vídeo, ens expliquen com l’han implementat en el seu context escolar.
Moltes escoles que estan treballant obres clàssiques de la literatura universal i aquesta tècnica col·laborativa (les tertúlies literàries dialògiques) amb el seu alumnat ho fan a través de la lectura i discussió de títols pertanyents a la col·lecció Kalafat en llengua catalana. Les adaptacions dels títols d’aquesta col·lecció s’han fet seguint els criteris de Lectura Fàcil (LF) i les han elaborat autors i autores experts en literatura que coneixen les obres amb profunditat.
La majoria de títols ofereixen una fitxa tècnica i una guia de lectura per als docents, que us ajudaran en la preparació de dinàmiques de tertúlia dialògica a les vostres aules. Si esteu interessats o interessades a rebre més informació d’alguna obra en concret només cal que ens ho digueu, escrivint-nos a aquesta direcció de correu electrònic info@castellnouedicions.com o consultant la nostra web.
Preparades? Preparats? Comencem un nou curs escolar!
Com cada començament de setembre, fins i tot uns dies abans de començar aquest mes, les notícies més recurrents en tots els mitjans i actualment també a les xarxes socials són les relacionades amb la tornada a l'escola o l'institut i amb inici del nou curs escolar
Per als pares que tenen nens en edat escolar i per als professors d'educació infantil, primària o ESO, la notícia «Comença el nou curs escolar» és una cosa que és present i que genera sempre gran interès, i enguany, igual que l'any anterior, un dels temes que més es tractarà serà sens dubte com els centres escolars hauran d’actuar en aquesta pandèmia covid, que encara no està del tot controlada.
El Departament d’educació acaba de publicar un document informatiu força complet en el qual emfasitza la necessitat social de tenir present, amb l’objectiu de prendre les mesures necessàries per fer-ho realitat, el fonament d’equitat en educació. En aquest mateix document, en una primera part, informa a bastament sobre la incidència del covid en els centres escolars de les diferents etapes educatives el curs passat, i en una segona part defineix els protocols que els centres hauran de seguir el curs 2021-2022. El podeu consultar en aquest enllaç.
Des de Didacta+ seguint la nostra línia de compromís amb docents i alumnes, a través dels nostres projectes educatius, volem encoratjar a tota la comunitat educativa, professorat, alumnes, personal d’administració i serveis, i també a totes les famílies, a començar aquest nou curs amb esperança i optimisme, malgrat, però també gràcies a, tots els protocols, els qual tots hem de seguir pel bé de tots.
A Didacta+ estem convençuts que entre tots aconseguirem que aquest 2021-22 sigui un curs més fàcil i més productiu que l'anterior.
Saps per què sabem que ho aconseguirem? Doncs perquè després de tot un any ja tenim experiència i ja estem entrenats, i perquè hem estat capaços d'incorporar al nostre dia a dia nous hàbits que ara ja ens semblen del tot “normals”, com el de portar la mascareta el de mantenir la distància social fora dels grups de convivència estable, el de respectar la ventilació a les aules o la higiene de mans.
Descarrega aquí el document amb què podràs conèixer totes les normes i recomanacions a l'aula.
Des de Didacta+ volem recordar-vos una cosa molt important: més enllà del covid i de com ens continuarà afectant aquest proper curs, els centres educatius no poden deixar de fer la seva gran tasca educativa, amb il·lusió i posant-hi tota la creativitat que només ells saben activar.
Per ajudar-vos, des de Didacta+, estem preparant noves eines i noves formacions docents per al proper curs, amb la voluntat i el desig d’arribar a tots aquells docents, tant de la Primària com de l’ESO, que vulguin fer un pas en la direcció d’aconseguir unes aules que estiguin motivades i il·lusionades per aprendre, conviure i millorar, fins allà on sigui possible, el món en què vivim.
Comencem junts aquest nou curs? Segueix-nos per a estar informat de totes les novetats!
Rutines i destreses de pensament
Què són les rutines i destreses de pensament per a projectes educatius i com ajuden a l'aprenentatge en l'educació infantil, primària i secundària?
Les rutines i destreses de pensament per a projectes educatiusformen part de la teoria anomenada Cultura de pensament i dels grans projectes educatius. Són imprescindibles si el que desitges és poder millorar l'aprenentatge dinàmic i competencial dels teus alumnes.
Les rutines i destreses de pensament aplicades al treball diari a l’aula afavoreixen la generació d’idees, el raonament, la connexió d’idees i conceptes, la reflexió,… en definitiva constitueixen una eina molt potent amb què ajudar al desenvolupament de les habilitats i competències de l’alumnat del segle XXI, tant de primària com de secundària, tot millorant l'aprenentatge i l'experiència educativa a les aules.
En paraules de David Perkins, “l’objectiu d’ensenyar a pensar és el de preparar els alumnes perquè, en un futur, puguin resoldre problemes de forma eficaç, prendre decisions ben meditades i gaudir de tota una vida d’aprenentatges”.
Treballar amb rutines i destreses de pensament de forma integrada a l’aula permet promoure l’associació entre coneixements, predisposa a la recerca, esperona la curiositat i reforça els estímuls positius en l’alumne, fomentant la motivació per aprendre la qual cosa les converteix en un dels millors recursos per als docents de primària i secundària. El seu ús permetrà el desenvolupament de:
- el pensament creatiu, generant noves idees
- el pensament analític, clarificant i concretant les idees
- el pensament crític, mitjançant el procés d’avaluació
- el pensament reflexiu, a través del procés de la metacognició
Les rutines de pensament són patrons senzills que fan evident el pensament.
En destaquem les característiques següents:
- Són estratègies breus i fàcils d’aprendre que guien el pensament i donen estructura a les discussions d’aula.
- Si es practiquen amb freqüència esdevenen la manera natural de pensar i treballar amb el currículum.
- Es tracta de protocols senzills de 3 o 4 preguntes o passos que faciliten l’exploració d’idees vinculades a un tema concret. Els organitzador visuals faciliten la seva implementació.
- Es poden aplicar de forma individual o grupal.
Les destreses de pensament són patrons que permeten desenvolupar el pensament profund i eficaç de l’alumnat incorporant-lo als continguts d’aprenentatge. En destaquem les característiques següents:
- Són habilitats i processos mentals que permeten desenvolupar la capacitat d’observació, d’anàlisi, de reflexió i de síntesi.
- Faciliten l’adaptació a l’entorn, la resolució de problemes i la presa de decisions.
- Requereixen del recolzament d’organitzadors gràfics.
Els organitzadors gràfics, que es fan servir per treballar tant les rutines com les destreses de pensament, faciliten la visualització del pensament aconseguint diferents objectius:
- Captar l’essència i extreure conclusions
- Establir connexions
- Elaborar explicacions
- Considerar diferents punts de vista
- Descriure el que està passant
- Raonar amb evidències
En els projectes Punt volat i Asterisco , projectes educatius innovadors publicats per Didacta+ que tenen per objectiu la millora de l'aprenentatge de la llengua castellana i la llengua catalana en l'educació secundària (ESO), s’incorporen de forma seqüencial diferents rutines i destreses aplicades a l’àmbit lingüístic, les quals permeten construir estratègies de pensament com a resposta a reptes intel·lectuals i d’aprenentatge.
| RUTINES DE PENSAMENT | DESTRESES DE PENSAMENT |
| ● Principi-mig-final
● Deu vegades dos ● Veig-penso-em pregunto ● Paraula-idea-frase ● 3-2-1 pont ● Color-símbol-imatge ● Penso-m’interessa-investigo ● Semàfor ● Connectar-estendre-desafiar ● Els punts cardinals ● Problema-solucions |
● Les parts i el tot
● Compara i contrasta ● Raonament per analogia ● Explicació causal ● Pluja d’idees ● Presa de decisions
|
En un primer moment, cal explicar en què consisteix l’organitzador gràfic i quin procés han de dur a terme, però un cop ja s’han incorporat en el treball diari, els alumnes poden dedicar més temps al pensament, amplien el seu vocabulari i milloren les relacions entre ells aconseguint un ambient d’aprenentatge significatiu.
Registra’t i aconsegueix una de les nostres rutina
Vols rebre informació sobre el projecte Punt volat? Demana’ns una presentació!
Hem començat un nou curs excepcional!
Hem començat un nou curs excepcional, molt diferent de tot els altres que hem viscut! Aquest nou curs ens posarà a prova a tots plegats: alumnes, docents, educadors i famílies perquè haurem de conviure amb una nova normalitat.
En unes instruccions del departament d’ensenyament adreçades als mestres i professors d’una zona per preparar l’inici d’aquest curs, vaig llegir: “La normalitat ajuda a normalitzar”. Aquesta frase té més significat del que aparentment sembla, perquè ara tots hem de fer un esforç per crear una nova normalitat, una normalitat necessària per poder seguir vivint en col·lectivitat sense tancar-nos tots a casa sine die.
Entre tots, doncs, estem normalitzant una nova manera de relacionar-nos, de tenir cura de nosaltres mateixos i dels altres en tots els àmbits. I això tindrà premi, el que no sabem és quan arribarà exactament aquest premi.
Pel que fa l’ensenyament, tots els interlocutors que intervenim d’una manera més o menys directa estem intentant contribuir a fer més fàcil la incorporació de rutines que han de configurar la nova normalitat a les aules i fora d’elles: rentar-se les mans, posar-se la mascareta i guardar distància.
Amb la intenció d’aportar el nostre granet de sorra, us fem arribar una infografia que confiem que sigui d’utilitat a mestres, professors, alumnes i famílies, sobretot en aquests moments en què tots hem de ser molt responsables per tal de superar aquesta pandèmia que ens ha tocat viure i poder recuperar la NORMALITAT. Una normalitat sense mascaretes i amb un munt d'abraçades, totes les que ens podrem fer quan arribi el moment que tots desitgem i que, sens dubte, recompensarà l’esforç que haurem fet.
També us deixem un llibret sobre Rentar-se les mans i Posar-se la mascareta:
Descarregueu-lo aquí
Quaderns d’estiu? Sí!
Els quaderns d’estiu són una eina útil per no perdre el ritme d’anar construint coneixement, també durant l’estiu. Aquest coneixement es pot construir de manera molt diversa mitjançant les activitats que els infants i adolescents poden fer en moltes de les activitats que fan durant les vacances: colònies d’estiu, viatges i estades en llocs que no són els habituals, en especial quan les fan en companyia de la família o dels amics. Però també és recomanable dedicar temps a repassar continguts clau treballats durant el curs que ha acabat, perquè quan comencin el nou curs els serà més fàcil tornar a connectar amb les activitats d’aprenentatge que se’ls presentaran en el nou curs. El període de vacances d’estiu és prou llarg com per dedicar temps al lleure, a l’estudi, a la lectura i a la convivència familiar.
Aquest estiu encara es fa més necessari que mai dedicar unes hores d’uns dies i d’unes setmanes concretes, acordades entre l’infant o l’adolescent i la família, per fer activitats de repàs dels continguts clau del curs que ha acabat sense haver pogut treballar-los tots de manera presencial.
És per això, que Castellnou us ofereix amb els seus quaderns un ampli ventall d’aquestes activitats, totes les quals tenen un presentació i una estructura lúdiques que motiven fortament l’usuari i el conviden a la seva realització.
Quaderns d’estiu que permeten practicar habilitats, destreses i coneixements d’una manera organitzada, eficaç i lúdica.
Quaderns d’estiu segons l’etapa educativa:
Educació infantil
Faré 1r de Primària
Pensat per a aquells nens i nenes que acaben de fer P5, perquè els pugui ajudar en aquesta nova etapa que començaran: la primària. Les activitats estan organitzades per ESPAIS:
- Espai de llengua
- Espai d’anglès
- Espai de matemàtiques
- Espai de capacitats bàsiques
- Espai de creativitat i entreteniments
- Espai de projectes (per treballar diverses disciplines en una mateixa activitat)
Educació Primària
Faré 2n de Primària
Faré 3r de Primària
Faré 4t de Primària
Faré 5è de Primària
Faré 6è de Primària
Faré 1r d’ESO
Les activitats, pensades per practicar les habilitats i els coneixements de les diferents matèries escolars, estan organitzades per ESPAIS:
- Espai de català
- Espacio de castellano
- English time
- Espai de matemàtiques
- Espai de coneixement del medi
- Espai de jocs
- Espai d’entreteniments
Educació Secundària Obligatòria
Faré 2n d’ESO
Faré 3r d’ESO
Les activitats d’aquests quaderns estan organitzades per TALLERS:
- Taller de català
- Taller de castellano
- English workshop
- Taller de matemàtiques
- Taller de ciències de la naturalesa
- Taller de ciències socials
- Taller de jocs
- Taller d’entreteniments
Visual Thinking. Targetes de Garbiñe Larralde
El Visual Thinking activitat interactiva ha arribat a Didacta+ de la mà de Garbiñe Larralde i les seves targetes Visual thinking.
Agraïm públicament a Garbiñe Larralde que hagi acceptat publicar les seves targetes en català i que ens hagi permès que les utilitzem en una de les activitats del quadern de Punt Volat 4. Lengua castellana y literatura 4t de la ESO.
El Visual Thinking és una eina que permet ordenar i organitzar idees i pensaments mitjançant dibuixos senzills i textos curts. Serveix per exercitar el pensament perquè posa en acció els dos hemisferis del cervell, optimitzant d’aquesta manera els processos mentals.
Segons Garbiñe Larralde, aquests són els deu beneficis principals que presenta Visual Thinking
Si vols conèixer amb més detall Garbiñe Larralde i el Visual thinking, no dubtis a fer un cop d’ull al seu blog, on trobaràs informació molt interessant sobre metodologies actives per millorar els aprenentatges i sobre el desenvolupament de la competència digital en l'educació.
Si prefereixes informar-te més gràficament sobre aquest tema, pots fer-ho en aquest vídeo d’allò més interessant.
Didacta+, en el projecte Punt volat, ha incorporat en la seva metodologia activa el Visual Thinking com a eina de millora en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Als recursos clip del Quadern d’activitats del Punt Volat 4, fem servir les il·lustracions de Garbiñe Larralde per treballar a l'aula exercitant les diferents intel·ligències de l'alumnat i facilitant la inclusió de tots els alumnes que en formen part.
Mostra targetes Visual Thinking Garbiñe Larralde
Com fer classes en línia amb Didacta+? Punt volat i Asterisco
Des de Didacta+ volem seguir ajudant el professorat —igual com ho hem fet fins ara— en les noves situacions que es puguin plantejar de cara el curs vinent. Per això hem digitalitzat de manera que siguin completament interactius tots el material interactiu de llengua catalana dels projectes:
A través de la plataforma Blinklearning el professor o professora podrà crear un grup-classe amb tots els seus alumnes, enviar ordres de feina i activitats per fer als seus alumnes, fer el seguiment de les activitats i exercicis que realitzen els alumnes de manera automàtica, així com rebre les notes de cada exercici o activitat realitzada per cada alumne i la mitjana del grup.
Les llicències digitals són individuals i cada alumne pot adquirir:
- El Quadern d'activitats digital interactiu, que com ja sabeu presenta 5 eixos: Comunicació, Gramàtica, Literatura, Ortografia i Lèxic, pensats per ser programats de manera flexible segons les necessitats que es presentin durant el curs, en format totalment digital per tal de facilitar la tasca docent al màxim i automatitzar i simplificar la recollida de resultats.
- La Caixa d'eines digital, que consta de 3 parts: Eines de consulta (amb la teoria dels eixos del quadern), Eines de comunicació i Eines d'estudi. Els alumnes podran consultar la informació necessària per fer el Quadern d'activitats. En aquest document, els alumnes hi podran escriure notes i també fer-hi subratllats!
A Didacta+ apostem per Blinklearning, una plataforma digital segura multieditorial, que permet treballar off i on-line i que és compatible amb iPad, tauletes Android, Chromebook, Mac, Linux i Windows. Fes una ullada als nostres materials:
Didacta+ et vol acompanyar en la innovació pedagògica que estem vivint i facilitar-te la feina davant els futurs escenaris que es puguin presentar, oferint-te en qualsevol cas el màxim de flexibilitat possible. Ens adaptem a les necessitats reals de cada centre. En resum…
T’ho fem fàcil!
Com explicar el coronavirus als infants?
Un fullet explicatiu per als més petits!
La situació de confinament que estem vivint des de fa més d’un mes al nostre país degut a la crisi de la COVID-19, comporta incertesa davant el que pot passar, i aquesta incertesa sobre el nostre futur provoca malestar en els adults i també en els infants i adolescents.
Els experts en psicologia i psiquiatria infantil han publicat recentment, arran d’aquesta crisi sanitària, força estudis que poden ajudar les famílies i els docents a entendre reaccions i comportaments, i sobretot a millorar l’experiència dels infants d’haver d’estar tancats a casa en aquesta etapa de la seva vida, experiència per a la qual ni ells ni els adults estàvem preparats. Recomanem els articles següents:
- Efectos en los niños del confinamiento en casa por coronavirus. Medidas de prevención y actuación
- Las 7 C's para desarrollar la resiliencia en niños
- Afrontamiento del duelo en la infancia y la adolescencia en el contexto de pandemia por SARS-CoV2. Pautas para las familias
“Parlar amb els nens d'una manera clara i raonable sobre el que està succeint és la millor manera d'ajudar-los”, diu la Dra. Busman.
Per explicar el que està passant als nens i nenes que senten i veuen notícies impactants que sovint no entenen; que potser pateixen la pèrdua d’un familiar degut al coronavirus; que veuen que al carrer la gent va amb mascaretes; que senten que ja fa molts dies que la seva activitat normal és una altra, etc., el millor que podem fer és explicar-los què és el coronavirus.
Didacta+ us ofereix un fullet que explica amb un to serè i un llenguatge accessible però alhora rigorós què és el coronavirus, i com cal actuar tant des del punt de vista profilàctic com des del punt de vista emocional i relacional.
Descarrega el PDF Com explicar el Coronavirus als infants?
Durant el llarg període de confinament, l’estabilitat emocional dels nostres infants es veurà alterada a mesura que passin els dies o que es produeixin canvis, com per exemple que es dictin noves mesures per part de les institucions o que algú proper sigui diagnosticat de la malaltia. Es per això, que per facilitar-vos tant la identificació com la gestió positiva de les diferents emocions, us recomanem els contes de la col·lecció de Toni i Tina, que treballen les diferents emocions d’una forma entretinguda, activa i rigorosa.
Aquesta pandèmia que ha sacsejat el món sencer i ens ha tancat a gran part de la població a casa, cal aprofitar-la per enfortir la seguretat i la confiança en les persones, provocant sentiments de comunitat i solidaritat, molt necessaris per sentir-se millor i estar més ben preparats per superar aquesta crisi.
Taula rodona: Com aconseguir que als teus alumnes de l'ESO els agradi llegir?
Vols aconseguir que als teus alumnes de l'ESO els agradi llegir?
Creus que cal proposar adaptacions d’un clàssic a alumnes de l’ESO?
Ets dels que pensen que als alumnes de l’ESO cada curs que passa els costa més llegir?
Hi presentarem les Lectures Punt volat i les Lecturas Asterisco, i podrem compartir les nostres experiències a l'aula en relació amb aquest tema.
REUS
Inscriu-te en el següent enllaç:
Inscriure'm
BARCELONA
Inscriu-te en el següent enllaç:
Inscriure'm
LLEIDA (CANCEL·LADA)
GIRONA (CANCEL·LADA)
Inscriu-te a la teva província i vine a la taula rodona Com aconseguir que als teus alumnes de l'ESO els agradi llegir.
T'hi esperem!
Entrevistem els experts: Jordi Amenós
Jordi Amenós és terapeuta Gestalt especialitzat en narrativa terapèutica i constel·lacions familiars. També ha estat guionista del món de l’espectacle, de manera que coneix bé el poder de les històries per ajudar els alumnes a identificar estats d’ànim i a gestionar positivament les seves emocions. Ha creat la narrativa terapèutica, un enfocament de creixement personal «que posa l’atenció en la manera que tenim d’explicar la vida». És autor del llibre On és la lluna?, una obra que convida a imaginar contes en família. El 27 de novembre del 2019 va participar en la Jornada d’Innovació Pedagògica de Didacta+.
Com i quan va començar la humanitat a explicar històries?
Jordi Amenós: Segons alguns estudis va ser l’home de Neandertal. La mitologia neix perquè els éssers humans poguessin relacionar-se amb el misteri de la vida. A partir d’aquí es parlarà en cada cultura, per primer cop, dels déus. La narració d’històries i mites ajudava les cultures a conèixer la saviesa de la vida, però sobretot acompanyava les persones en el seu trànsit vital. El seu camí de la infantesa a la maduresa.
Què vol dir que som éssers narratius?
J. A.: El nostre primer idioma comú en la història de la humanitat és la mitologia, per tant una expressió narrativa. I el nostre primer idioma comú en la nostra biografia és la narrativa. L’infant coneix el món a partir del pensament màgic en la primera infantesa; posteriorment racionalitza la seva experiència. Per tant, vivim sempre explicant-nos històries, conscientment o inconscientment.
Creus que cal canviar la manera de treballar les classes a primària i secundària?
J. A.: Personalment crec que el sistema educatiu ja fa molt temps que dona senyals seriosos que alguna peça no està ben encaixada. Cada cop hi ha una demanda més forta d’orientació per part dels mestres en educació emocional i coneixement de noves pedagogies que puguin ajudar a l’aula. De fet, el sistema encara funciona per l’enorme generositat dels mestres. Crec que el plantejament que hem de fer com a societat és més profund. Avui en dia un alumne es passa tota la primària, unes 35 hores de mitjana setmanals, a l’aula assegut i avaluat. Això genera una experiència introjectada. Si l’alumne viu tantes hores assegut i avaluat arriba un moment en què això genera conseqüències en la seva vida emocional. Ho veig a la meva feina contínuament: persones amb grans estudis, amb moltes habilitats i competències, gent d’èxit segons el sistema educatiu, però amb una desorientació existencial i un desconeixement enorme de com poden abordar l’experiència d’estar vius. Això, crec que és prou important com per fer-ne una reflexió seriosa com a societat.
Creus que el professorat de secundària, en general, té més dificultats per empatitzar o connectar emocionalment amb els seus alumnes?
J. A.: Crec que vivim un temps on l’empatia és difícil de cultivar. La «pantallització», les presses del món occidental, la cultura mediàtica de la mentida, la desconnexió profunda amb l’experiència humana, l’allunyament de la natura, el fanatisme, etc., massa vents en contra per poder trobar-nos en confiança com a éssers humans per parlar lliurament del que ens passa o del que necessitem. Per això és molt urgent humanitzar-nos a l’aula.
Quan vaig als instituts de secundària, a fer una xerrada o fer alguna activitat formativa, em trobo amb una paradoxa: els alumnes de secundària em diuen que necessiten més espais d’expressió i comunicació, més humanitat. Els claustres de professors m’expressen les mateixes necessitats. Però de vegades, el dia a dia de l’aula no els permet tot això, malgrat que tots ho demanen. És un tema de cultura i societat.
Com connecta l’home modern amb el món i la natura respecte a l’home ancestral?
J. A.: Nosaltres vivim el mite tecnocientífic. L’home modern no respecta la natura, és evident. L’ha vist com un element per dominar o aprofitar-se’n. Ens hem oblidat que som natura. Altres cultures tribals tenien molt clar que eren natura i, per tant, el respecte a la natura era una forma d’amor propi i de cultivar la vida a la tribu.
Per què dius que en la societat occidental cal recuperar la dimensió onírica i la mitologia?
J. A.: El mite tecnocientífic es fonamenta en una veritat curiosa: només allò que és demostrable és veritat, i això funciona bé per a la ciència, la medicina, l’enginyeria, etc., però no funciona en l’art, l’amor o l’espiritualitat. La nostra cultura nega la dimensió instintiva, nega el món oníric, si no és que facis teràpia o t’interessi el món dels somnis. En la nostra cultura els somnis són quelcom estrany que passa durant la nit. Són expressions pròpies de la persona que poden orientar-la, ajudar a integrar-la, conèixer altres maneres de llegir el món i la vida.
La mitologia orientava les persones per viure i, fins i tot, per acomiadar la vida. Una cultura que nega la saviesa dels mites, poemes i contes, perd una part que ens cal com a humans per sentir-nos vius.
Com podem ajudar els nostres alumnes a trencar amb les etiquetes que arrosseguen?
J. A.: James Hillman deia que som una cultura que no tenim consciència narrativa. Crec que és important que posem consciència en com ens narrem i etiquetem de forma inconscient.
Ser vidres trencats, ens humanitza?
J. A.: Totalment. L’ésser humà és un vidre trencat. Això ens fa vulnerables però ens dona la llavor de la compassió, la força per poder fer el nostre propi viatge heroic. És també la porta a l’art. Avui dia sento massa vegades a les aules paraules com poder, objectius, habilitats, competències, etc. Però també penso que s’haurien d’esmentar paraules com necessitat, expressar, dolor, alegria, desig, silenci, amor. De fet, crec que en el món hi ha dos grans tipus de persones: els que saben que estan trencats i els que encara no ho saben o ho neguen. I els perillosos són els segons.
Què són els paisatges d’aprenentatge?
Els paisatges d’aprenentatge són una eina pedagògica que ens permet crear escenaris educatius concrets.
Són una eina molt potent que es fonamenta en la trobada de dues de les principals innovacions educatives: les intel·ligències múltiples i la taxonomia de Bloom.
La creació dels paisatges d’aprenentatge es basa en una matriu de quaranta-vuit caselles formada per l’encaix de dos eixos: en un hi figura la taxonomia de Bloom i, en l’altre, les intel·ligències múltiples de Howard Garner.
S’avalua mitjançant evidències, és a dir, totes les activitats que han de resoldre els alumnes donaran com a resultat un producte final que servirà per avaluar la comprensió dels continguts.
Aquesta eina integra les diferents estratègies cognitives al llarg de tot l’aprenentatge. El tipus d’intel·ligència, que es col·loca en la barra horitzontal, orienta el tipus d’exercici, mentre que els verbs de la taxonomia de Bloom, que es col·loquen en la barra vertical, dirigeixen l’objectiu i emfatitzen l’avaluació i les estratègies d’aprenentatge.
La intel·ligència orienta l’estil de cada activitat, l’ús de materials o la representació de l’aprenentatge, mentre que els verbs de Bloom dirigeixen l’objectiu, potencien l’avaluació i les estratègies cognitives necessàries de forma conscient.
En el cas dels projectes Asterisco i Punt Volat, els exercicis de l’eix de Gramàtica els hem plantejat mitjançant els paisatges d’aprenentatge següents:
- Asterisco 1: Parque de temático
- Asterisco 2: Pistas de una estación de esquí
- Asterisco 3: Carrera de relevos
- Asterisco 4: Juego de estrellas
- Punt volat 1: Fem el cim!
- Punt volat 2: Estem de festa! (castellers)
- Punt volat 3: La xarxa dels pronoms febles
- Punt volat 4: Fem un triatló!
L’experiència demostra que és una metodologia efectiva, que motiva l’aprenentatge.
Com que els exercicis presenten diferent grau de dificultat, cada alumne arribarà on arribi en funció del seu ritme d’aprenentatge. El professorat pot indicar quins exercicis cal fer segons el seu grau de dificultat.
Si t'ha agradat la nostra entrada, comparteix-la!
Què és el treball cooperatiu?
El treball cooperatiu és una estratègia considerada imprescindible en qualsevol procés d'innovació a l'aula. Tot i haver-se validat i realitzat una àmplia investigació que fonamenta la seva utilitat, es tracta d'una metodologia infrautilitzada en la vida diària de l'aula.
L'eminent pedagog Pere Pujolàs explica les bondats d'aquesta estratègia a l'aula en diferents articles i conferències.
A l'entrevista realitzada per l'Escola Pia de Catalunya, "Només si treballem junts, aprendrem a viure junts", recorda l'inici del concepte "treball cooperatiu". En el context d'una aula que presentava una diversitat molt àmplia, tant d'origen com de capacitats, calia una metodologia que comprengués totes les persones i no que establís únicament estratègies individuals per a cada situació. El treball cooperatiu li va semblar la manera d'ajustar l'ensenyament a les característiques dels alumnes.
El treball cooperatiu vetlla per un bon clima d'aula i per la col·lectivització en la construcció del coneixement. Però, també fa aportacions individuals. Té un component intrapersonal que modifica la predisposició a l'aprenentatge. Pujolàs explica que treballar en grup afavoreix la recepció directa de l'ajut dels companys i companyes, i aquest ajut col·laboratiu és proper a l'amistat i no a la rivalitat. Es crea el que ell anomena cercle positiu on l'ajuda a l'altre i la seva valoració, així com la responsabilitat no només de l'aprenentatge individual sinó també del fet que l'altre aprengui, es produeixen de manera natural. La solidaritat i l'ajuda mútua són valors que es treballen de manera integral.
L'antònim a treball cooperatiu és el treball competitiu. L'aprenentatge es realitza de manera individual i el nombre de demandes al docent augmenta. És per això que Pere Pujolàs valora positivament el treball cooperatiu en la pràctica docent. El paper del docent i professor canvia i no és el principal motor del desenvolupament de la classe perquè els alumnes cooperen entre ells i troben respostes a les seves preguntes sense la necessitat d'una figura central: treballen de manera autònoma.
Per tal de dur a terme aquesta estratègia, cal donar consignes clares i concises. I treballar diferents tècniques de treball cooperatiu (foli giratori, el llapis al mig, el joc, entre d'altres que podeu trobar al Projecte Punt volat i al Proyecto Asterisco.
Un altre estudi que volem destacar en relació amb els avantatges d'aquesta estratègia és el realitzat per Joan Rué, en què identifica els fonaments del treball cooperatiu a l'aula, les diferències envers el treball en grup, l'organització d'un treball cooperatiu i els avantatges que suposa el fet de realitzar una activitat mitjançant aquesta metodologia.
Esperem que t'hagi agradat aquesta entrada. Si és així, comparteix!