ODS a l’ESO: què són els Objectius de Desenvolupament Sostenible i com es treballen en el projecte Punt volat de Didacta+?
La societat global del segle XXI es troba amb molts reptes que li cal afrontar. Per aquest motiu, Nacions Unides va aprovar el 25 de setembre del 2015 l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible mitjançant la resolució “Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”, amb l’objectiu d’estimular l’acció en 5 esferes d’importància crítica: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i el partenariat.
Els estats membres de Nacions Unides s’han compromès a incloure en els seus programes de govern els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) que es defineixen en l’Agenda 2030. En aquest sentit, la nova llei educativa (la LOMLOE) considera els ODS un dels fonaments que ha d’impregnar l’acció educativa a tot l’estat espanyol.
A Didacta+ volem formar part d’aquesta “revolució sostenible” a les aules amb el nostre projecte educatiu Punt volat de Llengua catalana i literatura a l’ESO.
Com es treballen els ODS a l’ESO en el Projecte Punt volat?
ODS a l’ESO: com podem treballar aquests objectius en el projecte Punt volat per a la matèria de Llengua catalana i literatura de l’ESO?
Com us dèiem abans, a Didacta+ volem formar part de la renovació educativa que es duu a terme a les aules. Per aquest motiu, el nostre projecte educatiu per a la Llengua catalana i literatura de l’ESO, Punt volat, planteja reptes vinculats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible en els diferents cursos de l’ESO.
Tot seguit, us mostrarem uns exemples d’objectius que l’alumnat treballarà a través de diverses activitats que trobareu en el Quadern d’activitats de l’alumne, del curs corresponent.
Objectiu 1. Erradicar la pobresa.
En el projecte Punt volat 2 (Llengua catalana i literatura a segon d’ESO) es treballa el text persuasiu a partir de la comparació de dos textos. Aquesta activitat es guia amb preguntes que tenen la finalitat d’ampliar el coneixement de la tipologia textual i, alhora, fomentar el desenvolupament de la competència de comprensió lectora. Per fer-ho, un dels textos, titulat Cinc dades que podrien canviar la vida de milions de nens i que no tenim, està vinculat amb el primer objectiu dels ODS. Aquest objectiu promou erradicar la pobresa extrema i reduir la proporció de persones de totes les edats que viuen en la pobresa garantint un accés universal a recursos i a serveis bàsics.
Objectiu 3. Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats.
La notícia "Science reconeix la feina d'Oriol Mitjà per erradicar el pian" ubicada en l'eix de comunicació de Punt volat 3 (Llengua catalana i literatura a tercer d’ESO) està vinculada amb l'ODS 3. En aquesta activitat, l'alumnat analitzarà la funció i l’estructura del text de manera individual. Posteriorment, farà un treball cooperatiu (el full giratori) per preparar l'estructura prèvia a la redacció d'una notícia. Aquesta activitat culminarà amb la producció individual d'una notícia d'interès. La notícia model que proposen les autores està relacionada amb l'ODS 3, que ens anima a prevenir i combatre les malalties transmissibles, noves i emergents, i totes les que, sense ser transmissibles, causen la major part de la mortalitat prematura.
Objectiu 9. Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.
En l’eix de comunicació de Punt volat 1 (Llengua catalana i literatura a primer d’ESO), un dels texts que s’utilitza per treballar el text predictiu és una notícia del diari El Periódico que es titula La indústria de l’automòbil prepara el cotxe del futur. Altra vegada, la idea consisteix a connectar un tipus de discurs, en aquest cas el text predictiu, amb un dels ODS i treballar-lo a partir de metodologies innovadores que ens ajudin a millorar les competències lingüístiques aplicades a un context determinat.
Objectiu 13. Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els efectes d’aquest.
Pel que fa al quadern de l’alumne de Punt volat 4 (Llengua catalana i literatura a quart d’ESO) l’activitat 11 de l’eix de comunicació consisteix a reescriure textos perquè aquests siguin més entenedors. Un dels textos que s’ha de reescriure està vinculat amb l’ODS 13, és a dir, amb l’objectiu de prendre mesures per combatre el canvi climàtic, centrades en la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, d’acord amb el que es vagi establint al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. El text parla d’un acte de protesta que van dur a terme els Ecologistes en Acció de Tarragona.
Objectiu 16. Promoure societats pacífiques i inclusives per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.
Per acabar, en el projecte Punt volat 3, dins l’eix de comunicació, es mostra una entrevista que Robert Álvarez va fer a Marc Gasol en la qual parla de la seva experiència rescatant una dona migrant en mig del mar Mediterrani que fugia de la guerra del seu país d’origen. L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer els gèneres periodístics, en concret la notícia. Per fer-ho, les autores utilitzen una notícia vinculada amb l’ODS 16, el qual remarca que el benestar de les persones, la prosperitat de les societats, l’equitat de la ciutadania i el desenvolupament sostenible només es poden assolir en un marc de pau i de respecte als drets fonamentals.
Punt volat de Didacta+: un projecte d’ESO que està revolucionant les aules
Ens agradaria acabar aquesta publicació amb les paraules que ens va regalar Nelson Mandela: L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món. Partint d’aquesta premissa, si volem millorar el món en què vivim, perquè aquest sigui més just i sostenible, l’educació en serà l’eix vertebrador.
Amb el nostre projecte Punt volat de Didacta+ de l’ESO volem que l’alumnat de Llengua catalana i literatura prengui consciència d’aquests Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de manera competencial i motivadora.
Deixa’ns ajudar-te a formar part del canvi!
Què diuen els docents de l’ESO sobre els projectes Punt volat i Asterisco de Didacta+?
Avui volem parlar d’innovació i noves metodologies a l’educació secundària. Concretament, dels nostres projectes a l’ESO: Punt volat i Asterisco. Tots dos molt motivadors i fonamentals per desenvolupar les competències clau i les específiques dels alumnes a l’educació secundària: Punt volat per a Llengua catalana i literatura i Asterisco per a Llengua castellana i literatura.
Tot i que hem dit que avui parlarem d’aquests projectes, els qui realment volem que en parlin són els autèntics protagonistes —juntament amb l'alumnat—: els docents de l’ESO. Montserrat Villagrasa, professora de l’Escola Thau Sant Cugat, Llúcia Pons i Agnes Schlüter, professores de l’institut Lauro de les Franqueses del Vallès i Narcís Madí, professor del Vedruna–Prats de la Carrera de Palafrugell comparteixen amb tots nosaltres la seva experiència amb el projecte Punt volat i amb el projecte Asterisco de Didacta+.
Punt volat i Asterisco, els projectes de l’ESO de Didacta+ que estan revolucionant les aules
Montserrat Villagrasa, Thau de Sant Cugat: “És un projecte elaborat per persones que saben que és una aula”
L’escola Thau de Sant Cugat s’ha iniciat a treballar amb el projecte innovador Punt volat aquest curs. Montserrat Villagrasa, professora de Llengua catalana i literatura d’aquest centre educatiu que té per lema “treballem junts per l’excel·lència”, defineix el Punt volat com “un projecte dinàmic, atractiu, modern, actual, molt competencial i innovador”. Entre d’altres consideracions, destaca la resposta molt favorable de l’alumnat d’educació secundària a la manera de treballar la matèria i especialment les propostes metodològiques en relació amb l’aprenentatge que es proposen al llarg de cada curs.
Com a aspecte més innovador, assenyala que l’alumnat a l’ESO és el protagonista del seu aprenentatge, perquè són ells i elles qui han de pensar, reflexionar i dur a terme l’aprenentatge; en altres paraules: promoure la seva autonomia, mentre els docents fan de guia d’aquest procés.
La Montserrat recomana el projecte Punt volat de Didacta+ a altres docents perquè és un projecte complet que dona moltes eines per realitzar la seva tasca, i a l’alumnat perquè hi troba tot allò que necessita per desenvolupar les competències que li permetran créixer com a individu en la societat del futur.
Agnes Schlüter, INS Lauro: “Fa anys que treballo a l’educació i és el primer projecte amb el qual em sento realment còmoda”
La Llúcia Pons i l’Agnes Schlüter són professores de Llengua catalana i literatura de l’institut Lauro de les Franqueses del Vallès molt entusiasmades amb el projecte Punt volat, ja que el consideren un material que s’ajusta molt bé a les seves necessitats.
Així mateix destaquen la varietat d’activitats que el projecte presenta en cada curs a l’ESO, fet que els permet adaptar-se als diferents ritmes que s’identifiquen dins de la classe. A més a més, el consideren un projecte molt engrescador tant per l’equip docent com per a l’alumnat.
Un altre aspecte que destaquen és la flexibilitat d’ús, degut a la seva estructura en diferents eixos, la qual cosa permet crear el seu propi recorregut d’aprenentatge.
Finalment, comenten que el material que l’editorial facilita al professorat, tant les orientacions com els solucionaris, està molt ben elaborat i, aquest fet, genera confiança i seguretat.
Narcís Madí, Vedruna – Prats de la Carrera: “El projecte ens sembla molt innovador, és com un salt endavant”
Vedruna-Prats de la Carrera és un dels centres que ja fa 3 cursos que treballa amb els programes educatius Punt volat i Asterisco de Didacta+.
Narcís Madí és un dels docents amb més experiència en el projecte Punt volat per a l’ESO. Entre els aspectes més innovadors, en Narcís destaca el treball cooperatiu, la metacognició, el treball per reptes i la capsa de jocs. Aquesta capsa considera que ajuda a consolidar els aprenentatges mitjançant la gamificació que, en paraules del professor, no és res més que viure com una experiència de joc situacions que no són un joc i això té molt motivats i enganxats els alumnes.
Un dels principals motius pels quals recomana Punt volat de Didacta+ és per la varietat d’activitats de les quals disposa, que li permeten adaptar-se a la diversitat de l‘alumnat. A més a més, ens comenta que l’alumnat està molt motivat per treballar, per tant, facilita la feina als docents.
Finalment, recomana a altres docents dedicar un moment a descobrir els materials dels projectes per valorar per ells mateixos el que ha compartit.
Nou currículum a la vista i com treballar-lo amb el projecte Punt volat
L'any que tot just encetem previsiblement estarà marcat per un gran nombre de canvis en molts àmbits de la vida. Posant el focus en educació, l'any 2022 es caracteritzarà per ser l'any en què entrarà en vigor la LOMLOE i la consegüent reforma curricular que afecta totes les etapes del sistema educatiu.
Tant la nova llei com el currículum nou responen a una realitat evident: la necessitat de donar resposta a un repte global i transversal: la construcció d'una societat i un món més just i amb menys desigualtats, així com aconseguir un nou model de desenvolupament sostenible.
Un context on projectes com Punt volat de Didacta+ ofereixen una oportunitat de treballar les competències —i la Llengua catalana i literatura, en aquest cas— d’una forma visual i molt motivadora per a l’alumne.
Punt volat: com treballar de forma competencial i adaptada als nous canvis curriculars
Abans que acabi aquest curs es publicaran els decrets corresponents als diaris oficials, encara que les administracions educatives ja ens han facilitat esborranys dels diferents currículums, a partir dels quals ja estem treballant per adaptar Punt volat i la resta dels nostres materials als canvis curriculars que afectaran els cursos senars (1r i 3r) el curs 2022-23, i els cursos parells (2n i 4t) el curs 2023-24.
Els referents de partida són els documents: Recomanació del Consell d'Europa del 22 de maig de 2018, relativa a les competències clau per a l'aprenentatge permanent, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 de la UNESCO i el Key Curricula Change in the 21st de l'Oficina Internacional de la UNESCO.
En els nous currículums es defineixen les competències clau de l'educació bàsica (finalitza a l'últim curs de l'ESO). Aquestes competències són:
- Competència de comunicació lingüística
- Competència plurilingüe
- Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria (STEM)
- Competència digital
- Competència personal, social i aprendre a aprendre
- Competència ciutadana
- Competència emprenedora
- Competència en consciència i expressió cultural
Vols conèixer més sobre Punt volat i el nou currículum? Apunta’t al nostre webinari!
Tot i que aquestes competències són transversals i, per tant, cal desenvolupar-les en totes les matèries del currículum, les dues primeres afecten de ple la matèria de Llengua catalana i literatura i la manera com treballar-la.
A banda de les competències clau, cada matèria té unes competències específiques (en concret en les matèries de llengua en són 10), uns criteris d'avaluació i uns sabers (abans continguts).
En aquest moment, a Didacta+ estem revisant els materials del projecte Punt volat, projecte innovador en l'ensenyament de la llengua catalana per a l’ESO, per tal d’ajustar-lo als canvis que suposarà el nou currículum. Ja saps que Punt volat és un projecte innovador perquè destaca per la inclusió d’activitats i eines didàctiques que personalitzen i estimulen la formació de l’alumnat.
Així mateix, continuant amb les formacions periòdiques que oferim als docents de les matèries de llengua, t'oferim un programa de seminaris molt interessant i variat, que de ben segur serà del teu interès.
Vols conèixer més sobre el nou currículum i els canvis que comportarà el curs vinent?
Apunta't al webinari del 30 de març
#ODS #Agenda2030 #currículum
Estàs interessat/da a veure els materials que configuren el projecte Punt volat?
CONTACTA AMB NOSALTRES
Comença el procés d’assessorament als centres que s’han sumat al projecte Punt Volat, una manera diferent i emocionant d’aprendre català a l’ESO!
Després del webinari de presentació ENS ENLAIREM del passat 2 de setembre, les autores del projecte Punt Volat han estat acostant-se a aquells centres capdavanters que han optat per fer un gir de 180° en la seva manera de treballar la llengua catalana i la literatura amb el seus estudiants d’Educació Secundària, apostant per la innovació educativa i motivadora a l’ESO.
Claustre de professores de l’Escola Joviat (Manresa)
Formació a l’Institut Lauro (Les Franqueses del Vallès)
Així, han pogut, des de la seva experiència d'implementació del projecte a les seves aules, donar les claus als docents que enguany faran servir per primera vegada aquests nous materials en les seves classes de Llengua catalana i lliteratura per a l’ESO.
A les sessions, a més de contextualitzar el projecte Punt Volat, d’oferir tips i consells per a la gestió d’aula i atendre totes les inquietuds dels docents novells, les creadores fan un tutorial de la plataforma informàtica on els professors i professores de Llengua catalana i literatura de l’ESO trobaran totes les eines i recursos que els ajudaran en la seva tasca docent.
Assessorament a mida a l’Escola La Mercè (Martorell)
Assessorament a mida a l’escola Vedruna (Palamós)
Aprendre català a l'ESO de manera competencial
Un dels punts forts del projecte Punt Volat és que ofereix l'oportunitat de treballar la matèria de Llengua catalana i literatura d’una manera competencial i d’una manera visual i motivadora per a l’alumne, gràcies a una metodologia de treball innovadora que ha tingut una acollida excel·lent per part de tots els professors que ja l’apliquen.
Juntament amb l’incentiu motivacional, Punt Volat destaca per la inclusió d’activitats innovadores i eines didàctiques que personalitzen i estimulen la formació de l’alumnat, com ara els paisatges d’aprenentatge, el treball cooperatiu o la gamificació (l’aprenentatge a través del joc).
I, finalment, un altre punt fort que incorpora aquest projecte de Llengua catalana i literatura és l’atenció personalitzada que les autores ofereixen als centres educatius, per aprofundir, d’una forma ajustada al context concret d’escola, totes les qüestions que s’exposen als webinaris de Punt Volat.
Conjunt del mestres de l’IES Rec Comtal (Barcelona)
Assessorament a l’escola Thau (Sant Cugat del Vallès)
A Didacta+ sabem que apuntar-se a un nou projecte genera moltes preguntes, per això t’acompanyem en el canvi!
Vols tenir més informació sobre el projecte Punt Volat? Demana’ns una presentació al teu centre per preparar l’enlairament aquí.
L'avaluació: un recurs clau per aconseguir els objectius en el procés d’aprenentatge
“L’avaluació té com a objectiu descobrir fins a quin punt les experiències d’aprenentatge tal com se les ha projectat produeixen realment els resultats esperats”. (Tyler, 1973)
“L’avaluació influeix directament en el que aprenem i en com ho aprenem i pot limitar o promoure l’aprenentatge efectiu”. (Gordon Stobart, 2010)
“L’avaluació és el motor de l’aprenentatge, ja que d’ella depèn tant el què i com s’ensenya, com el què i el com s’aprèn”. (Neus Sanmartí, 2007)
Quan parlem d’avaluació els alumnes la perceben com un recurs exclusivament relacionat amb les qualificacions i és per això que els sol causar una enorme preocupació.
Des del punt de vista del professor, sovint es veu com una sobrecàrrega en la programació docent, que comporta activitats de correcció repetitives sense que se n'obtinguin els resultats esperats.
Això no obstant, en el nostre projecte educatiu entenem l'avaluació com un recurs clau i molt útil tant per als docents com per als alumnes.
D’una banda, l’avaluació com a recurs docent ha de permetre als professors comunicar als seus alumnes quins són els objectius de la programació i quines són les expectatives d’aprenentatge. A més el docent l'ha de fer servir com un recurs excel·lent amb què comprovar l’eficàcia dels mètodes d’ensenyament utilitzats a l’aula.
D’altra banda, i des del punt de vista dels alumnes, l’avaluació els ha de servir com un eficaç recurs didàctic de motivació i de reforç positiu a fi d'aconseguir un reconeixement al seu esforç i consolidar així l’aprenentatge i el desenvolupament de competències.
Segons Santos Guerra a l'avaluació haurien de diferenciar-se dos tipus de finalitats, les finalitats importants versus les finalitats presents:
A Didacta+ creiem que perquè una avaluació sigui eficaç i compleixi el seu objectiu cal avaluar contínuament per valorar el que es fa, possibilitant així modificar la planificació original d'acord amb les necessitats.
Avaluar és molt més que qualificar. Avaluar significa conèixer, comprendre, prendre decisions i, en definitiva, transformar per millorar.
Perquè una avaluació sigui autèntica ha de ser:
- Real, és a dir, que es doni en unes condicions semblants a la realitat.
- Rellevant, ja que allò après ha de poder usar-se després.
- Centrada en els processos de construcció, en la presa de decisions..., és a dir, en tot el que porta implícit l’aprenentatge.
- Socialitzadora, a fi que permeti crear identitat.
En el nostre projecte educatiu entenem l’avaluació com una avaluació basada en evidències o “avaluació autèntica”, en la qual utilitzem un sistema d’avaluació que ens ha de permet recopilar informació sobre l’alumne i el seu progrés, des de l'inici fins al moment final, és a dir, que ens donarà informació de tot el seu procés d’aprenentatge.
Així doncs, l’avaluació autèntica permet conèixer què aprèn l’alumnat i com ensenya el professorat. Per això ha de tenir les característiques següents:
- Ha de ser àmplia i contínua, és a dir, es dona dins i fora de l’aula.
- Requereix de l’observació diària i directa del procés d’aprenentatge que realitza l’alumne, amb un feedback constant d’intercanvi d’opinions entre el propi alumne i el professor.
- S‘han de recollir evidències del procés tant per part de l’alumne com del professor.
- S’han d’utilitzar eines clares que permetin a l’alumne saber prèviament què se li demanarà perquè pugui dur-ho a terme.
D'altra banda entenem que és necessari que l'avaluació sigui realitzada amb caràcter formatiu i continu al llarg de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge i per això compta amb tres moments clau:
- Avaluació inicial-diagnòstica. Té en compte els coneixements previs de l’alumne en el moment de començar el programa.
- Avaluació del procés-formatiu. Es pretén conèixer i valorar el treball de l’alumnat i el grau de consecució dels objectius i de l’adquisició de competències bàsiques durant el procés d’aprenentatge
- Avaluació final-sumativa. Es valoren els resultats assolits.
En el nostre projecte educatiu Punt volat, que té com a objectiu l'aprenentatge de la llengua catalana i la literatura des d'un punt de vista didàctic i competencial, s’utilitzen diferents eines d’avaluació que permeten als alumnes conèixer les seves fortaleses i també el que han de reforçar, convertint així l'avaluació en el motor del seu aprenentatge, el qual els ajudarà a evolucionar i a millorar els seus resultats.
En el projecte Punt volat es treballen diferents eines i recursos d’avaluació:
- KPSI (Inventari de coneixements previs de l’estudiant)
- Dianes d’avaluació
- Rúbriques d’autoavaluació o coavaluació
- Llistes de control o checklist
- Escales de valoració o de nivells
- Portafolis o diari d’aprenentatge
- Proves competencials
- Exàmens o test
A partir d’aquestes eines l’alumne pot avaluar-se i ser avaluat de forma objectiva i coherent, sabent a l'avançada quins són els criteris amb els quals es valorarà cadascun dels objectius prèviament establerts. A més, en funció de l’eina escollida l’alumne serà conscient del seu propi procés d’aprenentatge, afavorint així la metacognició i millora contínues.
Ensenyament i avaluació són les dues cares d'una mateixa moneda. Entre totes dues hi ha d'haver una correlació absoluta: la nostra manera d'ensenyar ha de determinar la nostra manera d'avaluar perquè, de manera inevitable, la nostra manera d'avaluar condiciona la manera d'aprendre dels nostres estudiants.
Contacta ara amb el nostre equip i descobreix el projecte Punt volat!
Beneficis de la gamificació a l'aula
La gamificació és una tècnica d’aprenentatge actiu que, per la seva denominació en anglès, gamification, la definim com l’aplicació dels elements propis del joc a un ambient d’aprenentatge amb el propòsit d’influir en la predisposició dels alumnes, incrementar-ne la motivació i afavorir la seva participació en el procés.
Des de fa uns anys la gamificació ha guanyat adeptes en l'àmbit de l'educació, i són molts els professors que veuen la gamificació com una gran recurs educatiu amb què millorar l'aprenentatge tant dels alumnes d'educació infantil i primària com dels de secundària.
Si ens centrem en la definició de gamificació, podem dir que la major part d'autors que han definit el concepte ho han fet amb aquestes paraules:
Per tant, la gamificació en entorns educatius pot definir-se com l’ús de la mecànica del joc en entorns i aplicacions no lúdiques amb la finalitat de potenciar la motivació, la concentració, l’esforç, la fidelització i altres valors positius comuna tots els jocs,
A través de la gamificació es potencia la confiança, la interacció, la accessibilitat i la motivació, de manera que es converteix en una gran eina didàctica i de fàcil ús en les diferents etapes educatives, a més d'oferir grans beneficis pel que fa a l'aprenentatge dels alumnes.
I si a la gamificació li afegim un component emocional? Foncubierta i Rodríguez (2014) destaquen la necessitat d’introduir el component emocional en la gamificació: «La connexió de la gamificació amb el component emocional és amplia, de fet, tot el que atrapa els sentits o els implica, té una relació directa amb una experiència d’aprenentatge com alguna cosa sentida, vivencial i emocionalment activa. Allò que no té emoció no ens crida l’atenció».
Dins de la gamificació hem de parlar de tècniques mecàniques, que són aquelles centrades en la consecució d'un objectiu, i de tècniques dinàmiques, que són les que busquen augmentar la motivació en l'alumne per aconseguir un objectiu final.
Si ens centrem en les tècniques mecàniques (aquelles que recompensen l'alumne en funció dels objectius aconseguits), en destacaríem les següents:
- Acumulació de punts
- Escala de nivells
- Obtenció de premis
- Classificacions
- Desafiament
- Missions o reptes
Pel que fa a les tècniques dinàmiques, que són aquelles que busquen fomentar la motivació de l’alumne i el fan jugar, seguir endavant i aconseguir els objectius proposats, podem utilitzar diferents recursos com ara:
- Recompensa: Obtenir un benefici merescut
- Estatus: Sentir-se socialment valorat
- Assoliment: Sentiment de superació i satisfacció personal
- Competició: Pel simple desig de competir i intentar millorar un mateix, i fins i tot guanyar com si fos una competició esportiva
Actualment existeixen moltes eines digitals que poden facilitar-nos la pràctica d’aquestes tècniques. Se'n pot utilitzar una o l'altra en funció dels objectius que pretenem aconseguir dins l'aula.
Quins beneficis ens aporta la gamificació en l’àmbit educatiu?
- Crea experiències significatives, motivadores i que perduren en el temps
- Augmenta la participació dels alumnes en l’aula
- Inclou l’alumne en el procés d’aprenentatge
- Consolida coneixements i reforça habilitats
- Proporciona nous models d’aprenentatge
- Ajuda a acceptar i tolerar l’error
- Proporciona un feedback continu
- Fomenta la persistència
- Estimula l’alumne a enfrontar-se al desafiament
En el projecte Punt volat de Didacta+, que té com a objectiu principal l'aprenentatge de la Llengua catalana i literatura des d'un punt de vista dinàmic i competencial, s’inclouen totes aquestes tècniques d’aprenentatge actiu a través de jocs de rol, jocs d’escapada educatius (escape room), validació de reptes…
No hem de confondre la gamificació amb l’aprenentatge basat exclusivament en jocs. En aquest cas ens referim a l’ús de jocs educatius que tenen com a objectiu millorar la motivació i l’aprenentatge de coneixements i competències per part dels alumnes.
L’alumne adopta un paper més actiu en el seu procés d’aprenentatge convertint-se en el personatge principal a través del joc. El professor adapta el funcionament del joc i desenvolupa les condicions per afavorir el procés d’aprenentatge. Per tant, l’alumne adquireix el rol protagonista i el professor únicament supervisa el desenvolupament de l’activitat.
El projecte Punt volat està format per un Quadern d’activitats per a l’alumne, una Caixa d’eines i una Capsa de jocs per a cada curs que inclou 10 jocs lingüístics relacionats amb els continguts de comunicació, gramàtica, literatura, ortografia i lèxic.
Tant la gamificació com l’aprenentatge basat en jocs són tècniques d’aprenentatge actiu que permeten implicar els alumnes, aconseguint que se sentin còmodes i motivats durant el desenvolupament del seu procés d’aprenentatge.
Si vols que els teus alumnes aprenguin la Llengua catalana i literatura de manera motivadora, descobreix ara el nostre programa innovador i totalment adaptat a l'ESO.
Lectures recomanades per a 2n d’ESO: Grans esperances de Charles Dickens
Charles Dickens és un dels grans autors de la novel·la anglesa del segle XIX i un dels més llegits pels alumnes d’Educació Secundària. Les seves novel·les solen generar un gran interès entre els alumnes de l'ESO pels seus temes de gran actualitat i per les diferents vivències que els personatges de Charles Dickens transmeten sempre en cadascuna de les seves obres captivant l'atenció de tots els que ho llegeixen.
A Didacta+ creiem que Grans esperances és una lectura molt adequada per a tot l’alumnat de 2n d’ESO per la proximitat d’edat dels lectors amb el protagonista de la història, sobretot en el punt d’arrencada de la novel·la. Així mateix, la seva versió en llengua catalana és converteix en un excel·lent recurs didàctic per fomentar l'aprenentatge de la llengua catalana i la literatura, així com pel desenvolupament de competències interdisciplinàries i del pensament col·lectiu.
La lectura d’aquest clàssic de Dickens fa possible la reflexió i el debat sobre temes tan actuals i propers als nois i noies com aquests:
- La família
- L’amor i l’amistat
- El valor de l’educació
- Ser o tenir?
- Delinqüència i justícia
Per què recomanem llegir l’adaptació feta per Núria Pradas?
Amb l’objectiu d’oferir un recurs didàctic de fàcil comprensió lectora pels alumnes de 2n ESO, l’adaptació de la novel·la (182 pàgines), feta per Núria Pradas dins del nostre programa Punt volat, aconsegueix mantenir en 34 capítols tota l’essència d’un original que en té gairebé 60, i permet una lectura àgil que manté la intriga i la tensió narrativa, la qual cosa la fa molt adequada per a lectors joves. El text presenta una sintaxi senzilla, cosa que assegura una bona comprensió lectora, però desplega un lèxic genuí i variat que sens cap mena de dubte ampliarà el vocabulari dels alumnes.
Quina activitat de tipus col·laboratiu et proposem a la guia de lectura de Grans esperances?
Com en totes les nostres lectures, us proposem de fer una activitat de tipus col·laboratiu per millorar la participació de tots els alumnes. En aquest cas us proposem dividir la classe en grups per tal que cada un d’ells treballi entre cinc i sis capítols del llibre i en puguin explicar l’argument a la resta de companys.
La guia de lectura proposa dues preguntes per a cada capítol (resoltes al solucionari) que permeten assegurar la comprensió lectora. La posada en comú del contingut de l’obra es fa mitjançant presentacions orals preparades i enregistrades prèviament. La guia proporciona accés a sis enllaços on els alumnes trobaran imatges i informació detallada per contextualitzar la presentació dels capítols. Finalment, el treball de redacció, de caire individual, s’edita en forma d’antologia perquè pugui ser llegit i valorat per tots els membres del grup.
Quina activitat sorprenent / interessant / interdisciplinària et proposem?
Com a complement a les activitats col·laboratives i als exercicis de comprensió lectora, us proposem fer un viatge pels barris del Londres victorià amb l’objectiu d’acabar de motivar els alumnes per completar la lectura dels capítols encara no llegits.
Una altre activitat podria ser la de convidar els teus alumnes a fer de periodistes sota la perspectiva del joc i el descobriment. En aquest cas, els alumnes podrien aprofitar els nombrosos episodis delictius que s’escampen al llarg de la història per dur a terme una activitat de transformació textual.
Si vols que els teus alumnes puguin llegir Grans Esperances, de Charles Dickens, o ajudar-los a aprendre la llengua catalana i literatura des d’una perspectiva innovadora, dinàmica i competencial, fomentant la participació col·lectiva i millorant la seva capacitat d’anàlisi i la seva comprensió lectora, contacta ara amb nosaltres!
Lectures recomanades en Llengua Catalana per a alumnes de 1r d’ESO
Cinquanta faules d’Isop ocupa un lloc molt important dins les lectures recomanades per a alumnes de 1r d’ESO, ja que són relats breus i de fàcil lectura amb un alt valor educatiu i emocional, capaços de seduir els alumnes que comencen l'educació secundària per la seva fàcil comprensió i dinamisme.
Amb un llenguatge molt entenedor i d’una manera espontània les faules proporcionen unes lliçons de vida que ajuden a desenvolupar les competències de l’àmbit personal i social dels nois i noies, al mateix temps que fomenten l'aprenentatge de la llengua catalana i literatura i faciliten la comprensió lectora dels alumnes.
El nostre programa Punt volat, que és un projecte innovador i motivador que ofereix una sèrie de recursos per treballar de manera totalment competencial la matèria de Llengua catalana i literatura a l’ESO, selecciona les Cinquanta faules d’Isop com a una lectura recomanada pel seu valor didàctic i capacitat per captivar els alumnes des d’una perspectiva divertida i molt dinàmica.
Per què recomanem llegir l’adaptació feta per Joan Alberich?
Des de la perspectiva de captivar l'atenció i l’interès dels alumnes de 1r d’ESO, la selecció feta per Joan Alberich en 67 pàgines, combina perfectament les faules més difoses amb altres menys conegudes pels lectors joves. També hi trobem un equilibri entre els protagonistes del món animal i els humans. La brevetat i un estil molt entenedor fan que aquest recull sigui molt apte per a un ventall d’alumnes amb competència lectora diversa.
Quina activitat de tipus col·laboratiu et proposem a la guia de lectura de Cinquanta faules d’Isop?
La distribució del contingut en cinquanta unitats independents permet dividir-ne la lectura entre en cinc grups d’alumnes. Les preguntes que conté la guia, resoltes també de forma col·laborativa, asseguren la comprensió lectora, per tal de poder posar en comú el contingut íntegre del llibre mitjançant exposicions orals preparades. El treball individual de creació poètica desemboca en una lectura col·lectiva i en la confecció d’una antologia de textos accessible a tots els membres del grup.
Quina activitat sorprenent / interessant / interdisciplinària et proposem?
Entre d’altres activitats, la guia de lectura que acompanya sempre les lectures de Punt volat en conté una per treballar els refranys i les frases fetes a partir del contingut de les cinquanta faules. Quatre enllaços a webs i diccionaris en línia motiven els alumnes a la cerca i els fan veure la relació entre el que expressa avui encara la saviesa popular i els ensenyaments de les faules clàssiques.
El treball literari, a partir de la lectura i estudi comparat de versions en català, castellà i francès de les faules més conegudes, és un altre dels al·licients de la lectura de Cinquanta faules d’Isop.
Si vols que els teus alumnes gaudeixin de la lectura i aprenguin la llengua catalana i la literatura des d'una perspectiva dinàmica i innovadora amb exercicis que fomentin l'aprenentatge competencial contacta ara amb nosaltres.
Què són els paisatges d’aprenentatge i per a què són útils a l’ESO?
Els paisatges d’aprenentatge són una eina pedagògica molt útil que permet que els docents puguin crear escenaris educatius personalitzats per a cadascun dels alumnes de l'ESO i fomentar l'aprenentatge dinàmic i competencial.
Són una eina molt potent que es fonamenta en la trobada de dues de les principals innovacions educatives: les intel·ligències múltiples de Howard Gardner i la taxonomia de Bloom.
Howard Gardner definia la intel·ligència com «la capacitat de resoldre problemes o de crear productes que són valorats en un o més contextos culturals. Les intel·ligències múltiples proposades són el reconeixement de la diversitat d’habilitats i qualitats”.
En paraules del mateix Gardner, «la teoria de les IM representa un esforç per fonamentar el concepte d’intel·ligència en els més amplis coneixements científics actuals, pretén oferir un conjunt de recursos als educadors, amb els quals ajudar al desenvolupament de les potencialitats individuals, i crec que aplicada de manera adequada pot ajudar al fet que tots els individus arribin al màxim desenvolupament del seu potencial tant en la vida professional com en la privada» (Gardner, 1998).
Les vuit intel·ligències predominants es caracteritzen per habilitats i capacitats específiques:
- Intel·ligència lingüística: és la capacitat de fer servir el llenguatge en totes les seves expressions i manifestacions.
- Intel·ligència musical: és la capacitat de percebre i expressar-se amb formes musicals.
- Intel·ligència lògico-matemàtica: és la capacitat d’analitzar problemes d’una manera lògica, dur a terme operacions matemàtiques i realitzar investigacions científiques.
- Intel·ligència cinètico-corporal: és la capacitat d’expressar idees i sentiments mitjançant el cos.
- Intel·ligència visual-espacial: és la capacitat per percebre l’entorn visual i espacial per transformar-lo.
- Intel·ligència intrapersonal: és la capacitat per desenvolupar un coneixement profund d’un mateix. Aquesta dimensió inclou desitjos, pors i capacitats.
- Intel·ligència interpersonal: és la capacitat per a relacionar-se amb els altes, a partir de l’empatia i la interacció social.
- Intel·ligència naturalista: és la capacitat d’observar i estudiar els elements que componen la natura.
La Taxonomia de Bloom es un model que permet categoritzar i organitzar què fem amb el nostre pensament quan aprenem, és a dir, quines estratègies cognitives utilitzem. Es diferencien uns processos cognitius d’ordre inferior (recordar, comprendre, aplicar) i uns d’ordre superior (analitzar, avaluar i crear). Aquestes categories i la seva transformació en verbs, defineixen un llistat variat d’estratègies enfocades a l’aprenentatge.

La creació dels paisatges d’aprenentatge es basa en la matriu on es troben la Taxonomia de Bloom i les intel·ligències múltiples de Howard Garner:

Aquesta eina pedagógica permet crear als docents fins a 48 activitats diferents de forma coordinada i personalitzada, integrant les estratègies cognitives al llarg de tot l’aprenentatge. La intel·ligència orienta l’estil de cada activitat, l’ús de materials o la representació de l’aprenentatge, mentre que els verbs de Bloom dirigeixen l’objectiu, potencien l’avaluació i les estratègies cognitives necessàries de forma conscient.
Els paisatges d’aprenentatge avaluen mitjançant evidències totes les activitats que resoldran els alumnes i donaran com a resultat un producte final que servirà per avaluar la comprensió dels continguts i l’aprenentatge de cada alumne.
La matriu està pensada per aconseguir una riquesa metodològica, la creació d’itineraris personals, la integració d’estratègies cognitives, la implicació de l’alumne en decisions concretes en el seu propi aprenentatge, la introducció de reptes i desafiaments, etc., facilitant i afavorint que totes les característiques de l’escenari d’aprenentatge hi siguin presents. Al mateix temps aquesta eina pedagògica i didàctica ofereix una gran flexibilitat en la seva aplicació pràctica ja que es pot fer servir tant en grups grans com petits, per un o més professors, en un o més espais, etc., i sempre d’una forma personalitzada.
El projecte Punt volat, que és un programa que té per objectiu l'aprenentatge de la llengua catalana i la literatura de manera dinàmica i competencial, inclou els paisatges d’aprenentatge basats en un centre d’interès amb l’objectiu de treballar els continguts gramaticals i millorar així el seu coneixement de manera pràctica. Aquesta metodologia innovadora permet als alumnes personalitzar el seu aprenentatge, augmentar el seu interès i motivació, i construir un aprenentatge significatiu.
Si vols conèixer més aspectes dels Paisatges d'Aprenentatge o saber com aplicar-los als teus grups d’alumnes de l'ESO, contacta ara amb nosaltres i sol·licita més informació sobre el projecte Punt volat.
L’auca del senyor Esteve, molt més que un llibre per llegir
El curs de 4t d’ESO es caracteritza per ser un curs de grans canvis. El pensament col·lectiu, les dinàmiques competencials i la reflexió interdisciplinària adquireixen el seu màxim valor i s'estableixen com a eines imprescindibles per afrontar el batxillerat.
En aquest sentit i sota la perspectiva del coneixement i aprenentatge de la llengua catalana i literatura, a Didacta+ considerem L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol com un dels grans llibres en llengua catalana per als alumnes de 4t d’ESO.
Publicat l'any 1907, aquest llibre es considera com una de les grans obres de la literatura modernista i s'erigeix com una lectura recomanada per a tot l’alumnat de 4t d’ESO, ja que d’una banda els aproparà a un dels autors més representatius del modernisme literari català i d’altra els permetrà conèixer les formes de vida del moment.
A Didacta+ creiem que la lectura d’aquesta novel·la de Santiago Rusiñol obre als nois i noies d’aquesta edat la possibilitat de reflexionar sobre la llibertat de decidir el propi itinerari professional i també debatre sobre temes tan propers com:
- Les relacions familiars
- L’amor i el matrimoni
- La discriminació de les dones
- Materialisme i idealisme
- Art i diners
Per què recomanem llegir l’adaptació feta per Salvador Comelles?
Aquesta adaptació de la novel·la (174 pàgines) manté la mateixa estructura i el mateix nombre de capítols que l’original. De fet, els joves lectors tenen a les mans una versió molt propera al text íntegre, en la qual trobem l’estil irònic i humorístic característic de Rusiñol. El text presenta una sintaxi senzilla, cosa que assegura una bona comprensió lectora, però s’hi manté el lèxic genuí i variat de l’original, cosa que contribueix a ampliar el vocabulari i el coneixement de la llengua catalana i la literatura.
Quina activitat de tipus col·laboratiu et proposem a la guia de lectura de L’auca del Senyor Esteve?
Com a complement a la lectura i amb l’objectiu d’oferir activitats dinàmiques que fomentin la participació col·lectiva, en Didacta+ us proposem dividir la classe en grups per tal que cada un d’ells treballi uns quants capítols del llibre i en puguin explicar l’argument a la resta de companys.
La guia de lectura proposa dues preguntes per a cada capítol (resoltes al solucionari) que permeten assegurar la comprensió lectora. La posada en comú del contingut de l’obra es fa mitjançant presentacions orals preparades i enregistrades prèviament. Pel que fa al vocabulari, es treballen en grup diferents camps lèxics per confeccionar un petit glossari col·lectiu. Finalment, el treball de redacció, de caire individual, s’edita en forma d’antologia perquè pugui ser llegit i valorat per tots els membres del grup.
Quina activitat sorprenent o interessant o interdisciplinària et proposem?
Com ja hem comentat abans, la reflexió multidisciplinària és una eina molt útil per als alumnes de 4t d’ESO. En aquest cas, un proposem fer una reconstrucció i posada en comú de quatre itineraris per la Barcelona vuitcentista situant els espais de la novel·la amb l’objectiu de motivar els alumnes a completar la lectura dels capítols encara no llegits i submergir-se en les formes de vida de la segona meitat del segle XIX.
Si vols que els teus alumnes aprenguin la llengua catalana i literatura d'una forma dinàmica i divertida, contacta ara amb nosaltres i t'ajudarem a triar les lectures més recomanades per al teu alumnat.
Per qualsevol dubte, contacte amb nosaltres!
Lectura de Grans Clàssics a 3r ESO: Tirant lo Blanc
El 3r de l’ESO és un curs ple de grans canvis, tant a nivell emocional com psicològic de manera que quan als alumnes d'aquest curs els parlem de “lectura de grans clàssics” podem trobar-nos un cert rebuig en relació amb aquesta mena de lectures, d’altra banda d’obligada recomanació d’acord amb el currículum. Això no obstant, des de Didacta + a través del nostre programa Punt Volat us oferim adaptacions de les lectures recomanades per als alumnes d'educació secundària perquè aprenguin llengua catalana i literatura des d'una perspectiva innovadora, dinàmica i competencial.
Una de les lectures més recomanades per als alumnes de 3r d’ESO és l'obra de Joanot Martorell: Tirant lo Blanc . A Didacta + creiem que, a més de ser sens dubte la novel·la cavalleresca més importants del Segle d'Or, és una de les millors lectures per a l’alumnat de 3r d’ESO, ja que els introduirà a un dels autors indispensables per construir el currículum literari de la segona etapa de l’ensenyament secundari obligatori. A més, la lectura d’aquest clàssic de la literatura catalana i universal obre als nois i noies d’aquesta edat la possibilitat d’endinsar-se en el món medieval, alhora que els permet reflexionar i debatre sobre temes de tanta actualitat com:
- La intolerància religiosa
- La guerra i la violència
- L’amor i l’erotisme
- El luxe, els diners i la fama
- La discriminació racial
Per què recomanem llegir l’adaptació feta per Anna Ponsatí?
Aquesta adaptació de la novel·la (160 pàgines) representa una reducció notable respecte de l’original, necessària perquè hi puguin accedir sense entrebancs els lectors joves. Això no obstant, els vint capítols de què consta corresponen a una selecció dels episodis més significatius de la novel·la, la qual cosa fa que es mantingui l’estructura de l’obra original. Pel que fa a l’estil, s’ha aconseguit un equilibri entre la prosa de l’època i un llenguatge més proper als lectors d’avui dia. Les notes a peu de pàgina proporcionen informació imprescindible sobre conceptes de l’època (costums, afers històrics, geografia, etc.), que són d’una gran ajuda per a l’alumnat.
Quina activitat de tipus col·laboratiu proposem a la guia de lectura de Tirant lo Blanc?
Com a complement a la lectura, en Didacta + us proposem unes activitats de tipus col·laboratiu, en les quals es convida a tots els alumnes a participar-hi de manera activa a fi de millorar diversos aspectes del seu aprenentatge aixó com el coneixement d'aquesta obra. En aquest cas, la classe es divideix en grups per tal que cada un d’ells treballi uns quants capítols del llibre i en puguin explicar l’argument a la resta de companys.
La guia de lectura proposa dues o tres preguntes per cada capítol (resoltes al solucionari) que permeten assegurar la comprensió lectora. La posada en comú del contingut de l’obra es fa mitjançant presentacions orals preparades i enregistrades prèviament. Nombrosos enllaços proporcionen informació sobre la cavalleria, la navegació i el mon medieval en general. Pel que fa al vocabulari, es treballen, en grup, cinc camps lèxics d’una certa complexitat per poder confeccionar d’aquesta mabnera un glossari col·lectiu. Finalment, el treball de redacció, de caire individual, s’edita en forma d’antologia perquè pugui ser llegit i valorat per tots els membres del grup.
Quina activitat sorprenent/interessant/interdisciplinària et proposem?
La reconstrucció de quatre itineraris que corresponen als viatges de Tirant per la Mediterrània ajuda els alumnes a entendre que ens trobem davant d’una novel·la de gran realisme.
L’audició de la suite medieval Els viatges de Tirant per a banda simfònica de Carles Magraner (en proporcionem l’enllaç) ens submergirà musicalment en el món de les aventures i les gestes del cavaller Tirant.
Si vols saber més sobre com ajudar els teus alumnes de l'ESO a aprendre la llengua i literatura catalana des d'una perspectiva innovadora, dinàmica i competencial, fomentant la participació col·lectiva i millorant la seva capacitat d’anàlisi i la seva comprensió lectora, contacta ara amb nosaltres!
Un viatge a la mitologia clàssica de la mà d'Hèracles
Comencem l'any amb noves lectures recomanades per als alumnes de 1r ESO i aquesta vegada ens centrarem en la mitologia clàssica: Els dotze treballs d’Hèracles, una lectura apassionant perquè és mite, llegenda i també un recull d'aventures, tot alhora.
Amb el desig de poder oferir-vos recursos per als alumnes de l'ESO que permetin l'aprenentatge d'una forma didàctica i interactiva de la llengua i literatura catalana, des de Didacta + hem seleccionat Els dotze treballs d'Hèracles com un dels llibres estrelles d'aquest segon trimestre.
Més enllà de la figura d'Hèracles, el coneixement del qual s'ha mantingut sempre tot i el pas del temps, creiem que aquesta obra és una gran lectura per a tot l'alumnat de 1r d’ESO perquè d’una banda l’acosta a la figura de l’heroi autèntic, aquell que aconsegueix els seus objectius mitjançant l’esforç, l’enginy i l’afany de superació i, d’altra banda, hi afegeix el component meravellós que impregna la mitologia clàssica, per la qual cosa s’adiu perfectament amb l’interès que, en general, mostren els nois i noies d’aquesta edat per les narracions de caràcter fantàstic.
Els dotze treballs d’Hèracles, a més de ser una de las grans lectures clàssiques de la mitologia grega, és una lectura que ens permet el debat sobre temes tan actuals i propers, entre d’altres, com aquests:
-Qui serien els herois i heroïnes actuals?
-Quina diferència hi ha entre por i covardia?
-Per què la nostra societat dona, encara, més visibilitat als herois masculins que als femenins?
Per què recomanem llegir l’adaptació feta per Joan Alberich?
Aquesta adaptació del mite, 72 pàgines distribuïdes en dotze capítols, permet fer a més a més una dosificació de la lectura, cosa que és molt adequada per als lectors que tinguin alguna dificultat. L'autor hi fa servir una sintaxi i un lèxic que faciliten la comprensió lectora. Un esquema genealògic d’Hèracles i dos mapes (Grècia i La Mediterrània) ajuden a situar els diversos topònims i antropònims que s’escampen al llarg dels dotze treballs. Unes breus notes a peu de pàgina aporten també informació útil per a situar llocs i personatges.
Quina activitat de tipus col·laboratiu proposem a la guia de lectura d'Els dotze treballs d’Hèracles?
Com a complement a la lectura de l'obra, en la guia et proposem una sèrie d'activitats dinàmiques per realitzar amb els teus alumnes.
La primera seria, per exemple, dividir la classe en grups per tal que cada un d’ells treballi dos capítols del llibre i en puguin explicar l’argument a la resta de companys.
A més, la guia de lectura proposa unes preguntes per a cada capítol (resoltes al solucionari) que permeten assegurar la comprensió lectora.
La posada en comú del contingut de l’obra es fa mitjançant presentacions orals preparades i enregistrades prèviament. Finalment, el treball de redacció, de caire individual, s’edita en forma d’antologia perquè pugui ser llegit i valorat per tots els membres del grup classe.
Quina activitat sorprenent, interessant, interdisciplinària et proposem?
Sortim de l’aula: una passejada per Barcelona ens permetrà seguir el rastre que hi ha deixat Hèracles. Podem, així mateix, investigar sobre els orígens de la fundació de Girona per descobrir la relació que hi ha entre el gegant de la ciutat i l’heroi de la història que hem llegit. I altres activitats del mateix estil.
A Didacta + hem desenvolupat uns projectes educatius innovadors en què l'aprenentatge col·lectiu converteix els alumnes de 1r de l'ESO en els grans protagonistes. A través del programa Punt volat, que té per objectiu l'ensenyament de la llengua catalana i la literatura catalana d'una forma dinàmica i competencial, seleccionem una sèrie de lectures de gran valor educatiu i les adaptem a les necessitats dels alumnes de l'ESO, juntament amb activitats i guies de lectura que facilitin la comprensió lectora i el debat col·lectiu.
Si vols gaudir d'aquesta i altres lectures juntament amb als teus alumnes, no dubtis a contactar amb nosaltres!
COMPRAR ELS DOTZE TREBALLS D’HÈRACLES