Aprenem a pensar millor: La cultura de pensament en l’educació primària

Segurament, al llarg de la teva trajectòria docent t’has qüestionat com ensenyem a pensar als nostres alumnes d’educació primària. Són crítics? Són estratègics? Valoren bé totes les opcions abans de decidir com dur a terme una tasca?

Els models d’ensenyament tradicionals, caracteritzats per les classes magistrals i basats en la transmissió de coneixements als alumnes per part de la figura d’expert, no oferien un espai on desenvolupar formes de pensament estratègic i eficaç. Actualment, però, ens trobem immersos en un canvi de paradigma educatiu que situa l’alumne de primària en el centre del procés d’aprenentatge, per fer-lo competent davant qualsevol situació en què es pugui trobar.

Una de les competències clau per fer possible el que acabem de dir és la d’aprendre a aprendre. Per mobilitzar i desenvolupar aquesta competència és clau conèixer com pensem i alhora explorar noves vies per pensar d’una forma conscient, crítica i reflexiva.

Avui parlarem de la cultura de pensament.

La cultura de pensament, conceptualitzada per Robert Swartz —pioner, juntament amb d’altres pensadors,  en la inclusió del pensament crític i creatiu en els continguts curriculars— parteix de la premissa que el pensament eficaç és aquell que implica una aplicació estratègica de destreses de pensament i d’hàbits productius que faciliten actes com ara l’anàlisi d’alternatives i la consegüent presa de decisions amb d’altres accions de caràcter més aviat crític o creatiu.

Per què treballar la cultura del pensament des de l’educació primària?

Així, doncs, per què és important treballar la cultura del pensament des de l’educació primària?

L’aprenentatge basat en el pensament, tal i com promulguen els seus defensors, s’ha de treballar ja des de l’escola, en totes les etapes educatives, per establir una base de bons hàbits de pensament. La vida és una constant presa de decisions i és fonamental aprendre a pensar una mica més enllà, d’una forma estratègica i eficaç des de l’educació bàsica.

Cal destacar que la implementació de rutines i destreses de pensament a l’aula facilita la reflexió individual i col·lectiva dels alumnes de primària, promovent un ambient d’aula d’intercanvi i contrast d’idees, que permet organitzar el pensament per automatitzar processos cognitius complexos. Així mateix, facilita que els alumnes aprenguin a ser crítics, creatius i analítics, en definitiva, com hem dit abans, a anar un pas més enllà.

A més, rutines i destreses constitueixen una eina clau perquè els alumnes de primària puguin reflexionar sobre el propi pensament, afavorint processos metacognitius i la presa de consciència del seu diàleg intern. L’escolta i anàlisi d’aquest diàleg és fonamental per planificar-lo, dur-lo a terme d’una manera meditada i avaluar-ne el resultat. I així, a base de repeticions, s’aprèn a ser més estratègic en el pensament i, cosa que és més important, generalitzar aquesta manera de pensar a altres esferes d’activitat, fora de l’escola.

Pal de paller, projectes d’educació primària de Didacta+ on la cultura de pensament és molt important

A la col·lecció de projectes innovadors de primària Pal de paller de Didacta+, la cultura de pensament és un element fonamental present en cada una de les propostes. Podreu trobar rutines i destreses de pensament que ajudin a pensar progressivament d’una forma més estratègica: el semàfor, la xarxa d’idees, la brúixola o la creació de metàfores, entre d’altres.