Situacions d’aprenentatge: provoquem oportunitats d’aprenentatge a l’educació secundària

Les situacions d’aprenentatge: per què connecten amb l’aprenentatge, l’adolescència i el segle XXI?

L’educació secundària esdevé sovint un repte difícil de tractar. Parlem d’una etapa complexa, que va molt més enllà del currículum i de les exigències curriculars i horàries. A vegades, als estudiants d’aquesta etapa educativa –persones d’entre 11 i 12 anys, i fins als 16– se’ls fa llarga, i els pot arribar a resultar incerta, fins i tot els pot desmotivar. En començar el primer curs, generalment es troben en un espai que han de fer seu, on han d’aprendre a conviure amb altres iguals que venen d’altres centres, i que, per tant, porten dinàmiques diferents de les pròpies, i on han d’aprendre a relacionar-se amb un equip educatiu també divers, sovint extens i desconegut. Després mentre avança l’etapa, els canvis psicobiològics propis del moment evolutiu els generen moltes contradiccions: es troben en plena recerca la seva identitat i del seu lloc al món. A més a més, cal sumar-hi la convivència amb la seva mirada crítica envers un entorn que perceben sovint ple d’injustícies. Així doncs, el pas cap a la secundària esdevé un moment ple de reptes, que potser podem ajudar a travessar mitjançant una instrucció basada en situacions d’aprenentatge.

Ens podem preguntar quantes vegades hem trobat un espai per conversar sobre què esperen els nostres alumnes del camí que inicien, com se senten en aquest nou començament, o si hem mostrat interès per conèixer les seves expectatives o els seus interessos per intentar apropar-nos-hi. És possible que molts dels estudiants a qui els ho preguntem ens responguin amb un gest de sorpresa, o bé no ens poden donar una resposta clara. Segurament els professionals i les famílies tampoc trobarem una resposta consensuada sobre on els ha de portar l’educació secundària obligatòria o què esperem d’aquests anys d’escolarització.

Aquests nois i noies creixen amb nosaltres, i nosaltres amb ells, perquè l’adolescència porta implícit un repte que només assolirem si ens hi posem junts i amb una mentalitat de creixement. És en aquest context d’adolescència i aprenentatge que podria arribar a semblar redundant parlar de situacions d’aprenentatge, perquè el dia a dia mateix ja ho és.

En aquest article, les situacions d’aprenentatge de què volem parlar són les que cal generar des de la docència. Volem parlar de les situacions d’aprenentatge que pretenen vincular el currículum als interessos de l’alumnat, de les que es planifiquen per poder afavorir que les coses passin i de les que faciliten un aprenentatge significatiu que potencia el compromís dels estudiants amb el seu propi procés de desenvolupament i aprenentatge. Volem parlar de crear imaginaris que, tenint en compte els coneixements bàsics que cal adquirir en cada nivell educatiu, facilitin el desenvolupament d’habilitats socials, emocionals i cognitives que els obrin camí en les seves oportunitats acadèmiques i professionals, i sobretot vitals.

Què són les situacions d’aprenentatge?

Si consultem la pàgina del nou currículum d’educació bàsica del Departament d’Educació, i concretament, dins l’apartat on es parla de situacions d’aprenentatge, hi diu: «Usem el terme situació d’aprenentatge per referir-nos a aquelles experiències que, independentment de la forma en què es presenten, parteixen d’un context i plantegen un repte a la persona que aprèn». Per començar a posar-ho en pràctica, el mateix Departament facilita enllaços on trobareu orientacions, un model amb el document de suport i també exemples.

Però tornem al perquè de tot plegat i a la importància, encara més flagrant, d’aprendre amb sentit durant l’adolescència. Veient les necessitats dels adolescents durant el seu pas per l’educació secundària, aplicant les situacions d’aprenentatge com a eines d’ensenyament i coneixement podrem donar resposta a algunes d’aquestes inquietuds.

Les situacions d’aprenentatge són experiències dissenyades pensant en un context pràctic i significatiu en el qual l’alumnat pugui posar en pràctica els seus coneixements i habilitats. Crear escenaris educatius i contextualitzar els aprenentatges ens ha de permetre crear un pont entre la teoria i la pràctica, entre els coneixements i les experiències prèvies, i els reptes o problemes que els proposem resoldre.

Les situacions d’aprenentatge permeten, doncs, que la vida real entri a les aules tot facilitant que les individualitats (talents, sabers i potencialitats) trobin un lloc amb l’altre i la suma de tot això ens permeti aprendre, i també, a créixer plegats.

Els beneficis i reptes de treballar en situacions d’aprenentatge

Les situacions d’aprenentatge ens permeten aprendre habilitats i competències imprescindibles en el context en què vivim: pensament crític, resolució de problemes, col·laboració, comunicació efectiva, etc.

En un intent de simplificar els beneficis de treballar en situacions d’aprenentatge, destacarem cinc punts claus basats en la neurociència, que són fonamentals:

• Aprenentatge actiu. Les situacions d’aprenentatge promouen la participació activa de tots els alumnes, fent-los protagonistes del seu propi aprenentatge i facilitant que cadascú aporti el millor de si mateix. De fet, ara que es parla tant del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), aquestes situacions ens proporcionen el marc idoni per facilitar contextos d’aprenentatge inclusius que tinguin en compte les xarxes de reconeixement estratègiques i afectives.
• Aprenentatge significatiu. L’adquisició de nous aprenentatges requereix connexió amb coneixements previs, l’evocació i la comprensió. Les situacions d’aprenentatge permeten a l’alumnat aquesta connexió constant de el que sé amb el que necessito saberper poder avançar.
• Desenvolupament d’habilitats. Som éssers socials i el nostre aprenentatge també ho és. Les situacions d’aprenentatge proporcionen possibilitats d’interacció necessàries per al desenvolupament d’habilitats de relació i socialització, de pensament crític, de creativitat, de resolució de problemes, etc.
• Motivació. Connectar amb els interessos i inquietuds de l’alumnat no sempre és fàcil, però apropar-los al currículum partint d’un context rellevant i estimulant on poden posar en joc els seus coneixements i habilitats és un bon començament. És important pensar en fites assolibles que provoquin un conflicte cognitiu necessari per continuar investigant, cercant i resolent.
• Reflexió. Les situacions d’aprenentatge estimulen la reflexió i el pensament crític sobre el seu propi procés d’aprenentatge, fomentant la metacognició i l’autoavaluació. És important reservar un espai per a la reflexió i l’autoanàlisi perquè cal prendre consciència de les estratègies emprades, del procés que seguim, d’allò que encara hem de millorar, etc.

Els docents ens enfrontem a diversos reptes en la incorporació de les situacions d’aprenentatge a l’aula. Un dels reptes més importants és en si mateix el procés de disseny d’experiències educatives significatives adaptades als interessos i les necessitats de l’alumnat en coherència amb el currículum i amb una mirada globalitzadora i inclusiva. Aquest repte requereix inevitablement tenir temps, sovint escàs, per cercar i reflexionar, tenir converses pedagògiques amb l’equip educatiu, trobar-nos amb especialistes dels diferents àmbits per poder orquestrar una mirada global, escoltar la veu dels alumnes, valorar, avaluar i reajustar les diferents propostes, etc.

L’altre repte és bregar per la capacitat d’adaptació i de ser flexible que requereix treballar en les situacions d’aprenentatge. Com sabem, la vida brolla dins l’aula i allò que planifiquem, imaginem o voldríem que passés pot funcionar (o no) en un grup un dia concret i en un moment concret. És clar que això també passa en una situació d’aula més estàndard (o tradicional), però la grandesa de les situacions d’aprenentatge és pensar en termes d’experiència educativa i transformadora. Per això el repte consisteix, en part, en estar atents en tot moment, en fer-los sentir dins la dinàmica del grup i de ser capaços d’acceptar que de vegades cal fer un gir, o bé acceptar que quelcom no ha funcionat prou bé. Cal continuar aprenent, i avaluar-nos per aprendre, i compartir per aprendre. Cal facilitar aquest diàleg per poder desenvolupar aquesta mirada crítica, constructiva i motivadora que ens porta a aprendre sempre, també als docents.

Com podem dissenyar situacions d’aprenentatge?

Hi ha cinc elements que són clau en la conceptualització de qualsevol proposta d’aprenentatge, i també especialment en el disseny de situacions d’aprenentatge que, per la seva pròpia naturalesa, demanen molta especificitat en:

• La identificació, concreció i priorització dels objectius d’aprenentatge. Cal que puguem identificar els objectius que es volen assolir i, si pot ser, graduar-los, tenint en compte la transversalitat dels aprenentatges i també la variabilitat i la diversitat del nostre alumnat.
• La contextualització. Hem de definir un context rellevant que interpel·li i sigui significatiu per als alumnes, en el qual es desenvoluparà la situació d’aprenentatge.
• El disseny de tasques. Hem de desenvolupar tasques i activitats que permetin als alumnes aplicar els seus coneixements i habilitats en el context donat.
• Els recursos i suport. Hem d’identificar els recursos necessaris i proporcionar el suport adequat als alumnes durant el procés d’aprenentatge.
• L’avaluació. Hem d’establir criteris clars i compartits d’avaluació per qualificar el progrés dels alumnes i el grau d’assoliment dels objectius d’aprenentatge.

En resum, qualsevol docent que vulgui implementar les situacions d’aprenentatge a l’aula amb possibilitats d’èxit hauria d’estar predisposat a:

• Fomentar la col·laboració i les sinergies en el sentit ampli del terme. Entre l’alumnat i també entre l’alumnat i l’equip educatiu, amb l’entorn, etc., per afrontar els reptes i resoldre els problemes plantejats en les situacions d’aprenentatge.
• Utilitzar els recursos, el context i l’actualitat de forma creativa. Aprofitar les eines disponibles per enriquir les experiències d’aprenentatge i facilitar la col·laboració i la comunicació.
• Flexibilitzar i personalitzar. Mantenir una actitud flexible i adaptable davant dels canvis i les necessitats de l’alumnat, ajustant les situacions d’aprenentatge segons les seves necessitats i el moment concret.
• Promoure la reflexió. Fomentar la reflexió sobre el seu aprenentatge i les seves experiències, així com les nostres, ajudant-nos a conscienciar-nos del procés simbiòtic i identificant estratègies i oportunitats de millora i desenvolupament.

Com podem aplicar les situacions d’aprenentatge a l’aula?

Las situaciones de aprendizaje representan una oportunidad didáctica tanto para el alumnado como para la profesión docente para aplicar una manera contextualizada de aprender a afrontar los retos de la vida más allá del aula y contribuir a su desarrollo integral.

Les situacions d’aprenentatge representen una oportunitat didàctica tant per als alumnes com per als docents per aplicar una manera contextualitzada d’aprendre a afrontar els reptes de la vida més enllà de l’aula i contribuir al desenvolupament integral.

Amb tot, cal ser realistes i conscients de la realitat que vivim a les aules i de la dedicació necessària per elaborar situacions d’aprenentatge que puguin donar resposta a tots els requisits que se’ns demanen, tenint cura no només en la definició, sinó també en el seu tractament a l’aula i en la seva complexitat socioeducativa. Per tant, per a qualsevol professional que estigui pensant en iniciar-se o fins i tot en sistematitzar pràctiques educatives que ja s’estan implementant, comptar amb materials de referència elaborats i testejats per altres companys de professió pot ser un bon inici que permeti guanyar confiança i consolidar la  bona praxi.

Si ets docent i t’estàs plantejant fer el pas, l’equip de Didacta+ ha dissenyat situacions d’aprenentatge per als projectes Asterisco, Lengua castellana y literatura (ESO), Punt volat, Llengua catalana i literatura (ESO), i també per als manuals d’un nou batxillerat competencial del projecte B+  de Llengua catalana i literatura, Lengua castellana y literatura, Filosofia i Història de la filosofia.

Fem que les coses passin!

Referències bibliogràfiques

• Salvador, C. C. I., Esteban-Guitart, M., & Vidal, E. I. (2020). Aprenentatge amb sentit i valor personal: Estratègies, recursos i experiències de personalització educativa. Graó.
• Perrenoud, P. (2019). La organización del trabajo, clave para cualquier educación diferenciada. Graó.
• Dolores, A. G. M., Corso, S. M., Coral, E. C., Blas, G. P. J., Alberto, M. o. A., De los Milagros, R. P. M., & Isabel, V. A. M. (2021). Inclusión: acciones en primera persona: Indicadores y modelos para centros inclusivos. Manual práctico. Graó.