Què són els paisatges d’aprenentatge?

Què són els paisatges d'aprenentatge

Els paisatges d’aprenentatge són una eina pedagògica que ens permet crear escenaris educatius concrets.

Són una eina molt potent que es fonamenta en la trobada de dues de les principals innovacions educatives: les intel·ligències múltiples i la taxonomia de Bloom.

Paisatges d'aprenentatge PV

La creació dels paisatges d’aprenentatge es basa en una matriu de quaranta-vuit caselles formada per l’encaix de dos eixos: en un hi figura la taxonomia de Bloom i, en l’altre, les intel·ligències múltiples de Howard Garner.

S’avalua mitjançant evidències, és a dir, totes les activitats que han de resoldre els alumnes donaran com a resultat un producte final que servirà per avaluar la comprensió dels continguts.

Aquesta eina integra les diferents estratègies cognitives al llarg de tot l’aprenentatge. El tipus d’intel·ligència, que es col·loca en la barra horitzontal, orienta el tipus d’exercici, mentre que els verbs de la taxonomia de Bloom, que es col·loquen en la barra vertical, dirigeixen l’objectiu i emfatitzen l’avaluació i les estratègies d’aprenentatge.

La intel·ligència orienta l’estil de cada activitat, l’ús de materials o la representació de l’aprenentatge, mentre que els verbs de Bloom dirigeixen l’objectiu, potencien l’avaluació i les estratègies cognitives necessàries de forma conscient.

 

En el cas dels projectes  Asterisco i Punt Volat, els exercicis de l’eix de Gramàtica els hem plantejat mitjançant els paisatges d’aprenentatge següents:

 

 

 

L’experiència demostra que és una metodologia efectiva, que motiva l’aprenentatge.

Com que els exercicis presenten diferent grau de dificultat, cada alumne arribarà on arribi en funció del seu ritme d’aprenentatge. El professorat pot indicar quins exercicis cal fer segons el seu grau de dificultat.

 

Si t'ha agradat la nostra entrada, comparteix-la!


treball cooperatiu miniatura

Què és el treball cooperatiu?

 

El treball cooperatiu

El treball cooperatiu és una estratègia considerada imprescindible en qualsevol procés d'innovació a l'aula. Tot i haver-se validat i realitzat una àmplia investigació que fonamenta la seva utilitat, es tracta d'una metodologia infrautilitzada en la vida diària de l'aula.

L'eminent pedagog Pere Pujolàs explica les bondats d'aquesta estratègia a l'aula en diferents articles i conferències.

A l'entrevista realitzada per l'Escola Pia de Catalunya, "Només si treballem junts, aprendrem a viure junts", recorda l'inici del concepte "treball cooperatiu". En el context d'una aula que presentava una diversitat molt àmplia, tant d'origen com de capacitats, calia una metodologia que comprengués totes les persones i no que establís únicament estratègies individuals per a cada situació. El treball cooperatiu li va semblar la manera d'ajustar l'ensenyament a les característiques dels alumnes.

El treball cooperatiu vetlla per un bon clima d'aula i per la col·lectivització en la construcció del coneixement. Però, també fa aportacions individuals. Té un component intrapersonal que modifica la predisposició a l'aprenentatge. Pujolàs explica que treballar en grup afavoreix la recepció directa de l'ajut dels companys i companyes, i aquest ajut col·laboratiu és proper a l'amistat i no a la rivalitat. Es crea el que ell anomena cercle positiu on l'ajuda a l'altre i la seva valoració, així com la responsabilitat no només de l'aprenentatge individual sinó també del fet que l'altre aprengui, es produeixen de manera natural. La solidaritat i l'ajuda mútua són valors que es treballen de manera integral.

L'antònim a treball cooperatiu és el treball competitiu. L'aprenentatge es realitza de manera individual i el nombre de demandes al docent augmenta. És per això que Pere Pujolàs valora positivament el treball cooperatiu en la pràctica docent. El paper del docent i professor canvia i no és el principal motor del desenvolupament de la classe perquè els alumnes cooperen entre ells i troben respostes a les seves preguntes sense la necessitat d'una figura central: treballen de manera autònoma.

Per tal de dur a terme aquesta estratègia, cal donar consignes clares i concises. I treballar diferents tècniques de treball cooperatiu (foli giratori, el llapis al mig, el joc, entre d'altres que podeu trobar al Projecte Punt volat i al Proyecto Asterisco.

Un altre estudi que volem destacar en relació amb els avantatges d'aquesta estratègia és el realitzat per Joan Rué, en què identifica els fonaments del treball cooperatiu a l'aula, les diferències envers el treball en grup, l'organització d'un treball cooperatiu i els avantatges que suposa el fet de realitzar una activitat mitjançant aquesta metodologia.

Esperem que t'hagi agradat aquesta entrada. Si és així, comparteix!


treball per projectes (miniatura)

El treball per projectes millora els resultats escolars? 

treball per projectes

Segons l’informe Millora l’aprenentatge de l’alumnat el treball per projectes?, elaborat per Marc Lafuenteel treball per projectes té un impacte molt positiu en el rendiment i els aprenentatges de l’alumnat, tant de l’educació primària com de la secundària 

Aquest informe va ser presentat el passat mes de desembre (2019) pel Departament d’Educació, l’Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill. Marc Lafuente el va elaborar a partir del resultat de 300 estudis que analitzen de forma rigorosa l’impacte que tenen diferents enfocaments i programes de treball per projecte en l’alumnat. 

 

L’impacte positiu del treball per projectes, també conegut com ABP, es veu reflectit en l’àmbit de llengües, de les ciències socials i el tecnològic. Un altre aspecte positiu del treball per projectes és l’increment de la satisfacció de l’alumnat envers l’experiència educativa.

Alguns estudis demostren que l’ABP pot ser una metodologia efectiva en el treball de competències complexes com la planificació, el treball cooperatiu, la resolució de problemes i la presa de decisions. 

Perquè l’ABP funcioni calen canvis globals a nivell de centre, un professorat format i el suport de l’administració a la innovació educativa. 

El treball per projectes infografia

 

L’equip de Didacta+ vol facilitar aquesta innovació educativa que suposa el fet de treballar per projectesLa nostra proposta per a la Primària és treballar quatre projectes cada curs, de manera que un projecte duri unes sis setmanes lectives. 

 

Els projectes Pal de paller tenen com a eix vertebrador el Coneixement del medi, al voltant del qual es connecten els continguts i les competències d’altres àmbits. El català és la llengua més utilitzada, tot i que algunes activitats es fan o es poden fer en castellà. L’anglès també és present en molts dels projectes.  Un altre àmbit que treballem de forma extensiva i intensiva és l’àmbit d’educació en valors, el digital i els àmbits d’aprendre a aprendre i autonomia i iniciativa personal.

Els projectes s’organitzen en subreptes, tot i que des de l’inici es formula un repte global i una producció final. 

 

Més endavant et parlarem dels nostres projectes Pal de paller més extensament.  

Esperem que t’hagi agradat el nostre post i, si és així, comparteix-lo! 


Què és la neuroeducació

Què és la neuroeducació?

Què és la neuroeducació?

La neurociència aplicada a l’educació, la neuroeducació, ja fa algun temps que és present en congressos, articles i llibres que tracten sobre l’educació en el segle XXI. 

La primera pregunta que ens fem quan algú ens parla de neuroeducació, segurament és: Què és la neuroeducació? Els experts en aquest tema coincideixen a dir que és una disciplina de recent creació que ens ajuda a entendre, a docents, famílies i educadors en general, com afecta el funcionament del cervell els processos d’ensenyament-aprenentatge dels nostres infants en l’etapa escolar. 

L’aprenentatge de la neuroeducació per part de totes les persones implicades en el procés educatiu és bàsic, com bé explica la Dra. Casafont en la seva conferència “Educar-nos per educar, o el Dr. Francisco Mora en les seves ponències i entrevistes sobre la necessitat de conèixer el funcionament del cervellAquest coneixement ajuda a entendre no només trastorns d’aprenentatge, com la dislèxia, la discalcúlia, els TEA..., sinó que també serveix per conèixer com s’activen algunes zones del cervell en processos clau en la formació d’una persona com són els aprenentatges de la lectura i de l’escriptura. 

Actualment s’han fet força estudis sobre com actuen determinades àrees del cervell localitzades a lescorça cerebral en el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura. Aquest coneixement hauria de comportar intervencions, idealment primerenques, que corregissin les alteracions en els circuits neuronals que actuen en aquests processos, hauria d’evitar el fracàs en la lectura i la comprensió lectora de força alumnes en l’educació primària i també en la secundària. 

Altres estudis ens il·lustren més enllà del que potser ja sabíem sobre com actua el cervell davant de fets motivadors o desmotivadors. En definitiva, com captar l’atenció de l’alumnat.  

La pedagoga Nora Rodríguez apropa el principi de neuroeducació a pares i mares amb el seu llibre Neuroeducación para padres, per tal que tots els agents educadors que envolten l’infant siguin capaços de reflexionar sobre com estem educant tenint en compte el context i els nous descobriments científics. La neuroeducació ens dona eines per convertir-nos en el guia i suport que els nostres fills/es i alumnes necessiten. 

Des de Didacta+ hem aplicat la neuroeducació als projectes: Pal de PallerConeixement del medi per a l’Educació Primària, AsteriscoLengua castellana y literatura de l’ESO, i Punt volatLlengua catalana i literatura de l’ESO. Ho hem fet mitjançant metodologies actives que desperten la motivació inicial plantejant un repte on eprodueix un aprenentatge significatiu per tal de resoldrel i donant un espai d’autoreflexió individual i discussió col·lectiva. 

Ens trobem, en definitiva, en un moment de reflexió i de reorientació dels processos d’ensenyament i aprenentatge que es duen a terme en les nostres aules d’educació infantil, primària i secundària, amb l’objectiu de preparar el millor possible els futurs ciutadans del món. 


Didacta, el bloc

Benvinguts al nostre blog! | Didacta+

Didacta+

 

A Didacta+ comencem l'any 2020 amb més innovació, més educació i més creativitat que mai.

Una mostra és l’estrena d’aquest blog, que hem creat amb molta il·lusió, on podreu trobar articles d'actualitat educativa, entrevistes a experts en l'àmbit educatiu o informació més detallada sobre els projectes Punt volat Asterisco, tots dos per a l’àmbit lingüístic de l’ESO, i Pal de paller, per a l’Educació Primària.

 

Els nostres projectes es basen en uns fonaments pedagògics sòlids que es veuen reflectits en cadascun dels projectes que configuren el nostre catàleg.

  • La Neuroeducació vol ser la unió de les neurociències i de les ciències de l'educació amb l’objectiu d’aportar el coneixement sobre com funciona el cervell per tal d’optimitzar els processos d’ensenyament-aprenentatge. Recomanem aquest vídeo.
  • El treball cooperatiu ens permet treballar el vessant social del nostre alumnat. Fomentem la creació de grups mixtos i heterogenis per resoldre aquelles activitats en les quals els objectius són comuns i només es poden assolir amb la col·laboració de tots els membres del grup.
  • La gamificació presenta les activitats en forma de repte. D’aquesta manera s'activa la ment, es millora l'experiència i s’augmenta l'eficàcia de l'aprenentatge.
  • L'educació emocional ens permet que els nostres alumnes identifiquin les seves emocions i aprenguin a gestionar-les de forma positiva. Tot allò que es viu i provoca sentiment s'aprèn i es recorda.

 

Didacta+ va néixer per donar resposta a les necessitats de molts docents que cerquen noves maneres de treballar a l’aula.

Els projectes que us presentem, Asterisco (Lengua Castellana y literatura ESO), Punt volat (Llengua catalana i literatura ESO) i Pal de Paller (Coneixement del medi) són el resultat de l’experiència d’innovació a l’aula per part de les seves autores i autors, i del saber fer dels diferents experts en edició i producció editorial.

Duem a terme Jornades Pedagògiques durant el curs, per tal de donar a conèixer els nostres projectes. A més, comptem amb la col·laboració d’algun expert en algun tema relacionat amb els fonaments dels projectes, amb la voluntat d’aportar visions i ampliar el focus amb el que mirem l’ensenyament.

Les Jornades Pedagògiques per al 2020 s’estructuren en diferents fases, d’acord amb el grau de coneixement i d’ús de cada projecte.

En el cas de Punt volat i Asterisco oferim tres tipus de jornades:

  • La jornada Ens embarquem! / ¡Nos embarcamos!, per a professors/es que volen conèixer els materials de primera mà.
  • La jornada Ens enlairem! / ¡Despegamos!, per iniciar-se en l’ús dels materials, per resoldre els dubtes inicials i per facilitar l’adaptació del projecte a les necessitats de cada centre.
  • La jornada Volem! / ¡Volamos!, s’adreça als docents que ja utilitzen els materials dels projectes i incideix en aspectes concrets del projecte, presenta píndoles informatives presencials i també en línia, juntament amb un assessorament pedagògic.

En el cas de Pal de paller oferim dos tipus de jornades:

  • Preparem el terreny! té un format de quatre tallers en els quals es presenten de forma activa els diferents aspectes que configuren els 24 projectes Pal de paller.
  • Plantem! també està organitzada en quatre tallers en els quals es compartiran les experiències de treball sorgides dels diferents projectes.

Ens agradaria molt poder compartir amb tu aquests projectes!

Calendari de les Jornades Pedagògiques 2020

 

Unes setmanes abans de cada jornada us oferirem informació més detallada, i obrirem un formulari d’inscripció perquè us hi pugueu inscriure.

Ens agradaria molt poder compartir amb tu aquests projectes, que estan començant a funcionar de manera molt satisfactòria en diferents centres!

 

T’adjuntem un petit detall per a aquest inici d’any, uns calendaris Didacta+ que pots imprimir o bé fer servir com a fons de pantalla de l'ordinador, tot desitjant-te un Molt Bon 2020!

Calendari 2020. Didacta+

 

Amb tu innovem més i millor!