aprendre Llengua catalana i literatura a l'ESO

Comença el procés d’assessorament als centres que s’han sumat al projecte Punt Volat, una manera diferent i emocionant d’aprendre català a l’ESO!

aprendre Llengua catalana i literatura a l'ESO

 

Després del webinari de presentació ENS ENLAIREM del passat 2 de setembre, les autores del projecte Punt Volat han estat acostant-se a aquells centres capdavanters que han optat per fer un gir de 180° en la seva manera de treballar la llengua catalana i la literatura amb el seus estudiants d’Educació Secundària, apostant per la innovació educativa i motivadora a l’ESO.

Així, han pogut, des de la seva experiència d'implementació del projecte a les seves aules, donar les claus als docents que enguany faran servir per primera vegada aquests nous materials en les seves classes de Llengua catalana i lliteratura per a l’ESO.

A les sessions, a més de contextualitzar el projecte Punt Volat, d’oferir tips i consells per a la gestió d’aula i atendre totes les inquietuds dels docents novells, les creadores fan un tutorial de la plataforma informàtica on els professors i professores de Llengua catalana i literatura de l’ESO trobaran totes les eines i recursos que els ajudaran en la seva tasca docent.

Aprendre català a l'ESO de manera competencial

Un dels punts forts del projecte Punt Volat és que ofereix l'oportunitat de treballar la matèria de Llengua catalana i literatura d’una manera competencial i d’una manera visual i motivadora per a l’alumne, gràcies a una metodologia de treball innovadora que ha tingut una acollida excel·lent per part de tots els professors que ja l’apliquen.

Juntament amb l’incentiu motivacional, Punt Volat destaca per la inclusió d’activitats innovadores i eines didàctiques que personalitzen i estimulen la formació de l’alumnat, com ara els paisatges d’aprenentatge, el treball cooperatiu o la gamificació (l’aprenentatge a través del joc).

I, finalment, un altre punt fort que incorpora aquest projecte de Llengua catalana i literatura és l’atenció personalitzada que les autores ofereixen als centres educatius, per aprofundir, d’una forma ajustada al context concret d’escola, totes les qüestions que s’exposen als webinaris de Punt Volat.

A Didacta+ sabem que apuntar-se a un nou projecte genera moltes preguntes, per això t’acompanyem en el canvi!

Vols tenir més informació sobre el projecte Punt Volat? Demana’ns una presentació al teu centre per preparar l’enlairament aquí.


L'avaluació: un recurs clau per aconseguir els objectius en el procés d’aprenentatge

 

“L’avaluació té com a objectiu descobrir fins a quin punt les experiències d’aprenentatge  tal com se les ha projectat produeixen realment els resultats esperats”. (Tyler, 1973)

“L’avaluació influeix directament en el que aprenem i en com ho aprenem i pot limitar o promoure l’aprenentatge efectiu”. (Gordon Stobart, 2010)

“L’avaluació és el motor de l’aprenentatge, ja que d’ella depèn tant el què i com s’ensenya, com el què i el com s’aprèn”. (Neus Sanmartí, 2007)

Quan parlem d’avaluació els alumnes la perceben com un recurs exclusivament relacionat amb les qualificacions i és per això que els sol causar una enorme preocupació.

Des del punt de vista del professor, sovint es veu com una sobrecàrrega en la programació docent, que comporta activitats de correcció repetitives sense que se n'obtinguin els resultats esperats.

Això no obstant, en el nostre projecte educatiu entenem l'avaluació com un recurs clau i molt útil tant per als docents com per als alumnes.

D’una banda, l’avaluació com a recurs docent ha de permetre als professors comunicar als seus alumnes quins són els objectius de la programació i quines són les expectatives d’aprenentatge. A més el docent l'ha de fer servir com un recurs excel·lent amb què comprovar l’eficàcia dels mètodes d’ensenyament utilitzats a l’aula.

D’altra banda, i des del punt de vista dels alumnes, l’avaluació els ha de servir com un eficaç recurs didàctic de motivació i de reforç positiu a fi d'aconseguir un reconeixement al seu esforç i consolidar així l’aprenentatge i el desenvolupament de competències.

Segons Santos Guerra a l'avaluació haurien de diferenciar-se dos tipus de finalitats, les finalitats importants versus les finalitats presents:

A Didacta+ creiem que perquè una avaluació sigui eficaç i compleixi el seu objectiu cal avaluar contínuament per valorar el que es fa, possibilitant així modificar la planificació original d'acord amb les necessitats.

Avaluar és molt més que qualificar. Avaluar significa conèixer, comprendre, prendre decisions i, en definitiva, transformar per millorar.

Perquè una avaluació sigui autèntica ha de ser:

  • Real, és a dir, que es doni en unes condicions semblants a la realitat.
  • Rellevant, ja que allò après ha de poder usar-se després.
  • Centrada en els processos de construcció, en la presa de decisions..., és a dir, en tot el que porta implícit l’aprenentatge.
  • Socialitzadora, a fi que permeti crear identitat.

En el nostre projecte educatiu entenem l’avaluació com una avaluació basada en evidències o “avaluació autèntica”, en la qual utilitzem un sistema d’avaluació que ens ha de permet recopilar informació sobre l’alumne i el seu progrés, des de l'inici fins al moment final, és a dir, que ens donarà informació de tot el seu procés d’aprenentatge.

Així doncs, l’avaluació autèntica permet conèixer què aprèn l’alumnat i com ensenya el professorat. Per això ha de tenir les característiques següents:

  • Ha de ser àmplia i contínua, és a dir, es dona dins i fora de l’aula.
  • Requereix de l’observació diària i directa del procés d’aprenentatge que realitza l’alumne, amb un feedback constant d’intercanvi d’opinions entre el propi alumne i el professor.
  • S‘han de recollir evidències del procés tant per part de l’alumne com del professor.
  • S’han d’utilitzar eines clares que permetin a l’alumne saber prèviament què se li demanarà perquè pugui dur-ho a terme.

D'altra banda entenem que és necessari que l'avaluació sigui realitzada amb caràcter formatiu i continu al llarg de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge i per això compta amb tres moments clau:

  1. Avaluació inicial-diagnòstica. Té en compte els coneixements previs de l’alumne en el moment de començar el programa.
  2. Avaluació del procés-formatiu. Es pretén conèixer i valorar el treball de l’alumnat i el grau de consecució dels objectius i de l’adquisició de competències bàsiques durant el procés d’aprenentatge
  3. Avaluació final-sumativa. Es valoren els resultats assolits.

En el nostre projecte educatiu Punt volat, que té com a objectiu l'aprenentatge de la llengua catalana i la literatura des d'un punt de vista didàctic i competencial, s’utilitzen diferents eines d’avaluació que permeten als alumnes conèixer les seves fortaleses i també el que han de reforçar, convertint així l'avaluació en el motor del seu aprenentatge, el qual els ajudarà a evolucionar i a millorar els seus resultats.

En el projecte Punt volat es treballen diferents eines i recursos d’avaluació:

  • KPSI (Inventari de coneixements previs de l’estudiant)
  • Dianes d’avaluació
  • Rúbriques d’autoavaluació o coavaluació
  • Llistes de control o checklist
  • Escales de valoració o de nivells
  • Portafolis o diari d’aprenentatge
  • Proves competencials
  • Exàmens o test

A partir d’aquestes eines l’alumne pot avaluar-se i ser avaluat de forma objectiva i coherent, sabent a l'avançada quins són els criteris amb els quals es valorarà cadascun dels objectius prèviament establerts. A més, en funció de l’eina escollida l’alumne serà conscient del seu propi procés d’aprenentatge, afavorint així la metacognició i millora contínues.

Ensenyament i avaluació són les dues cares d'una mateixa moneda. Entre totes dues hi ha d'haver una correlació absoluta: la nostra manera d'ensenyar ha de determinar la nostra manera d'avaluar perquè, de manera inevitable, la nostra manera d'avaluar condiciona la manera d'aprendre dels nostres estudiants.

Contacta ara amb el nostre equip i descobreix el projecte Punt volat!


Beneficis de la gamificació a l'aula

 

La gamificació és una tècnica d’aprenentatge actiu que, per la seva denominació en anglès, gamification, la definim com l’aplicació dels elements propis del joc a un ambient d’aprenentatge amb el propòsit d’influir en la predisposició dels alumnes, incrementar-ne la motivació i afavorir la seva participació en el procés.

Des de fa uns anys la gamificació ha guanyat adeptes en l'àmbit de l'educació, i són molts els professors que veuen la gamificació com una gran recurs educatiu amb què millorar l'aprenentatge tant dels alumnes d'educació infantil i primària com dels de secundària.

Si ens centrem en la definició de gamificació, podem dir que la major part d'autors que han definit el concepte ho han fet amb aquestes paraules:

 

 

Per tant, la gamificació en entorns educatius pot definir-se com l’ús de la mecànica del joc en entorns i aplicacions no lúdiques amb la finalitat de potenciar la motivació, la concentració, l’esforç, la fidelització i altres valors positius comuna tots els jocs,

A través de la gamificació es potencia la confiança, la interacció, la accessibilitat i la motivació, de manera que es converteix en una gran eina didàctica i de fàcil ús en les diferents etapes educatives, a més d'oferir grans beneficis pel que fa a l'aprenentatge dels alumnes.

I si a la gamificació li afegim un component emocional? Foncubierta i Rodríguez (2014) destaquen la necessitat d’introduir el component emocional en la gamificació: «La connexió de la gamificació amb el component emocional és amplia, de fet, tot el que atrapa els sentits o els implica, té una relació directa amb una experiència d’aprenentatge com alguna cosa sentida, vivencial i emocionalment activa. Allò que no té emoció no ens crida l’atenció».

Dins de la gamificació hem de parlar de tècniques mecàniques, que són aquelles centrades en la consecució d'un objectiu, i de tècniques dinàmiques, que són les que busquen augmentar la motivació en l'alumne per aconseguir un objectiu final.

Si ens centrem en les tècniques mecàniques (aquelles que recompensen l'alumne en funció dels objectius aconseguits), en destacaríem les següents:

  • Acumulació de punts
  • Escala de nivells
  • Obtenció de premis
  • Classificacions
  • Desafiament
  • Missions o reptes

Pel que fa a les tècniques dinàmiques, que són aquelles que busquen fomentar la motivació de l’alumne i el fan jugar, seguir endavant i aconseguir els objectius proposats, podem utilitzar diferents recursos com ara:

  • Recompensa: Obtenir un benefici merescut
  • Estatus: Sentir-se socialment valorat
  • Assoliment: Sentiment de superació i satisfacció personal
  • Competició: Pel simple desig de competir i intentar millorar un mateix, i fins i tot guanyar com si fos una competició esportiva

Actualment existeixen moltes eines digitals que poden facilitar-nos la pràctica d’aquestes tècniques. Se'n pot utilitzar una o l'altra en funció dels objectius que pretenem aconseguir dins l'aula.

Quins beneficis ens aporta la gamificació en l’àmbit educatiu?

  • Crea experiències significatives, motivadores i que perduren en el temps
  • Augmenta la participació dels alumnes en l’aula
  • Inclou l’alumne en el procés d’aprenentatge
  • Consolida coneixements i reforça habilitats
  • Proporciona nous models d’aprenentatge
  • Ajuda a acceptar i tolerar l’error
  • Proporciona un feedback continu
  • Fomenta la persistència
  • Estimula l’alumne a enfrontar-se al desafiament

En el projecte Punt volat de Didacta+, que té com a objectiu principal l'aprenentatge de la Llengua catalana i literatura des d'un punt de vista dinàmic i competencial, s’inclouen totes aquestes tècniques d’aprenentatge actiu a través de jocs de rol, jocs d’escapada educatius (escape room), validació de reptes…

No hem de confondre la gamificació amb l’aprenentatge basat exclusivament en jocs. En aquest cas ens referim a l’ús de jocs educatius que tenen com a objectiu millorar la motivació  i l’aprenentatge de coneixements i competències per part dels alumnes.

L’alumne adopta un paper més actiu en el seu procés d’aprenentatge convertint-se en el personatge principal a través del joc. El professor adapta el funcionament del joc i desenvolupa les condicions per afavorir el procés d’aprenentatge. Per tant, l’alumne adquireix el rol protagonista i el professor únicament supervisa el desenvolupament de l’activitat.

El projecte Punt volat està format per un Quadern d’activitats per a l’alumne, una Caixa d’eines i una Capsa de jocs per a cada curs que inclou 10 jocs lingüístics relacionats amb els continguts de comunicació, gramàtica, literatura, ortografia i lèxic.

 

Tant la gamificació com l’aprenentatge basat en jocs són tècniques d’aprenentatge actiu que permeten implicar els alumnes, aconseguint que se sentin còmodes i motivats durant el desenvolupament del seu procés d’aprenentatge.

Si vols que els teus alumnes aprenguin la Llengua catalana i literatura de manera motivadora, descobreix ara el nostre programa innovador i totalment adaptat a l'ESO.

Contacta ara amb nosaltres


tapa-llibre-grans-esperances

Lectures recomanades per a 2n d’ESO: Grans esperances de Charles Dickens

 

Charles Dickens és un dels grans autors de la novel·la anglesa del segle XIX i un dels més llegits pels alumnes d’Educació Secundària. Les seves novel·les solen generar un gran interès entre els alumnes de l'ESO pels seus temes de gran actualitat i per les diferents vivències que els personatges de Charles Dickens transmeten sempre en cadascuna de les seves obres captivant l'atenció de tots els que ho llegeixen.

A Didacta+ creiem que Grans esperances és una lectura molt adequada per a tot l’alumnat de 2n d’ESO per la proximitat d’edat dels lectors amb el protagonista de la història, sobretot en el punt d’arrencada de la novel·la. Així mateix, la seva versió en llengua catalana és converteix en un excel·lent recurs didàctic per fomentar l'aprenentatge de la llengua catalana i la literatura, així com pel desenvolupament de competències interdisciplinàries i del pensament col·lectiu.

La lectura d’aquest clàssic de Dickens fa possible la reflexió i el debat sobre temes tan actuals i propers als nois i noies com aquests:

  • La família
  • L’amor i l’amistat
  • El valor de l’educació
  • Ser o tenir?
  • Delinqüència i justícia

Per què recomanem llegir l’adaptació feta per Núria Pradas?

Amb l’objectiu d’oferir un recurs didàctic de fàcil comprensió lectora pels alumnes de 2n ESO, l’adaptació de la novel·la (182 pàgines), feta per Núria Pradas dins del nostre programa Punt volat, aconsegueix mantenir en 34 capítols  tota l’essència d’un original que en té gairebé 60,  i permet una lectura àgil que manté la intriga i la tensió narrativa, la qual cosa la fa molt adequada per a lectors joves. El text presenta  una sintaxi senzilla, cosa que assegura una bona comprensió lectora, però desplega un lèxic genuí i variat que sens cap mena de dubte ampliarà el vocabulari dels alumnes.

Quina activitat de tipus col·laboratiu et proposem a la guia de lectura de Grans esperances?

Com en totes les nostres lectures, us proposem de fer una activitat de tipus col·laboratiu per millorar la participació de tots els alumnes. En aquest cas us proposem dividir la classe en grups per tal que cada un d’ells treballi entre cinc i sis capítols del llibre i en puguin explicar l’argument a la resta de companys.

La guia de lectura proposa dues preguntes per a cada capítol (resoltes al solucionari) que permeten assegurar la comprensió lectora. La posada en comú del contingut de l’obra es fa mitjançant presentacions orals preparades i enregistrades prèviament. La guia proporciona accés a sis enllaços on els alumnes trobaran imatges i informació detallada per contextualitzar la presentació dels capítols. Finalment, el treball de redacció, de caire individual, s’edita en forma d’antologia perquè pugui ser llegit i valorat per tots els membres del grup.

Quina activitat sorprenent / interessant / interdisciplinària et proposem?

Com a complement a les activitats col·laboratives i als exercicis de comprensió lectora, us proposem fer un viatge pels barris del Londres victorià amb l’objectiu d’acabar de motivar els alumnes per completar la lectura dels capítols encara no llegits.

Una altre activitat podria ser la de convidar els teus alumnes a fer de periodistes sota la perspectiva del joc i el descobriment. En aquest cas, els alumnes podrien aprofitar els nombrosos episodis delictius que s’escampen al llarg de la història per dur a terme una activitat de transformació textual.

Si vols que els teus alumnes puguin llegir Grans Esperances, de Charles Dickens, o ajudar-los a aprendre la llengua catalana i literatura des d’una perspectiva innovadora, dinàmica i competencial, fomentant la participació col·lectiva i millorant la seva capacitat d’anàlisi i la seva comprensió lectora, contacta ara amb nosaltres!


tapa-llibre-cinquanta-faules-dísop

Lectures recomanades en Llengua Catalana per a alumnes de 1r d’ESO

 

Cinquanta faules d’Isop ocupa un lloc molt important dins les lectures recomanades per a alumnes de 1r d’ESO, ja que són relats breus i de fàcil lectura amb un alt valor educatiu i emocional, capaços de seduir els alumnes que comencen l'educació secundària per la seva fàcil comprensió i dinamisme.

Amb un llenguatge molt entenedor i d’una manera espontània les faules proporcionen unes lliçons de vida que ajuden a desenvolupar les competències de l’àmbit personal i social dels nois i noies, al mateix temps que fomenten l'aprenentatge de la llengua catalana i literatura i faciliten la comprensió lectora dels alumnes.

El nostre programa Punt volat, que és un projecte innovador i motivador que ofereix una sèrie de recursos per treballar de manera totalment competencial la matèria de Llengua catalana i literatura a l’ESO, selecciona les Cinquanta faules d’Isop com a una lectura recomanada pel seu valor didàctic i capacitat per captivar els alumnes des d’una perspectiva divertida i molt dinàmica.

Per què recomanem llegir l’adaptació feta per Joan Alberich?

Des de la perspectiva de captivar l'atenció i l’interès dels alumnes de 1r d’ESO, la selecció feta per Joan Alberich en 67 pàgines, combina perfectament les faules més difoses amb altres menys conegudes pels lectors joves. També hi trobem un equilibri entre els protagonistes del món animal i els humans. La brevetat i un estil molt entenedor fan que aquest recull sigui molt apte per a un ventall d’alumnes amb competència lectora diversa.

Quina activitat de tipus col·laboratiu et proposem a la guia de lectura de Cinquanta faules d’Isop?

La distribució del contingut en cinquanta unitats independents permet dividir-ne la lectura entre en cinc grups d’alumnes. Les preguntes que conté la guia, resoltes també de forma col·laborativa, asseguren la comprensió lectora, per tal de poder posar en comú el contingut íntegre del llibre mitjançant exposicions orals preparades. El treball individual de creació poètica desemboca en una lectura col·lectiva i en la confecció d’una antologia de textos accessible a tots els membres del grup.

Quina activitat sorprenent / interessant / interdisciplinària et proposem?

Entre d’altres activitats, la guia de lectura que acompanya sempre les lectures de Punt volat en conté una per treballar els refranys i les frases fetes a partir del contingut de les cinquanta faules. Quatre enllaços a webs i diccionaris en línia motiven els alumnes a la cerca i els fan veure la relació entre el que expressa avui encara la saviesa popular i els ensenyaments de les faules clàssiques.

El treball literari, a partir de la lectura i estudi comparat de versions en català, castellà i francès de les faules més conegudes, és un altre dels al·licients de la lectura de Cinquanta faules d’Isop.

Si vols que els teus alumnes gaudeixin de la lectura i aprenguin la llengua catalana i la literatura des d'una perspectiva dinàmica i innovadora amb exercicis que fomentin l'aprenentatge competencial contacta ara amb nosaltres.


Què són els paisatges d’aprenentatge i per a què són útils a l’ESO?

 

Els paisatges d’aprenentatge són una eina pedagògica molt útil que permet que els docents puguin crear escenaris educatius personalitzats per a cadascun dels alumnes de l'ESO i fomentar l'aprenentatge dinàmic i competencial.

Són una eina molt potent que es fonamenta en la trobada de dues de les principals innovacions educatives: les intel·ligències múltiples de Howard Gardner i la taxonomia de Bloom.

Howard Gardner definia la intel·ligència com «la capacitat de resoldre problemes o de crear productes que són valorats en un o més contextos culturals. Les intel·ligències múltiples proposades són el reconeixement de la diversitat d’habilitats i qualitats”.

En paraules del mateix Gardner, «la teoria de les IM representa un esforç per fonamentar el concepte d’intel·ligència en els més amplis coneixements científics actuals, pretén oferir un conjunt de recursos als educadors, amb els quals ajudar al desenvolupament de les potencialitats individuals, i crec que aplicada de manera adequada pot ajudar al fet que tots els individus arribin al màxim desenvolupament del seu potencial tant en la vida professional com en la privada» (Gardner, 1998).

Les vuit intel·ligències predominants es caracteritzen per habilitats i capacitats específiques:

  • Intel·ligència lingüística: és la capacitat de fer servir el llenguatge en totes les seves expressions i manifestacions.
  • Intel·ligència musical: és la capacitat de percebre i expressar-se amb formes musicals.
  • Intel·ligència lògico-matemàtica: és la capacitat d’analitzar problemes d’una manera lògica, dur a terme operacions matemàtiques i realitzar investigacions científiques.
  • Intel·ligència cinètico-corporal: és la capacitat d’expressar idees i sentiments mitjançant el cos.
  • Intel·ligència visual-espacial: és la capacitat per percebre l’entorn visual i espacial per transformar-lo.
  • Intel·ligència intrapersonal: és la capacitat per desenvolupar un coneixement profund d’un mateix. Aquesta dimensió inclou desitjos, pors i capacitats.
  • Intel·ligència interpersonal: és la capacitat per a relacionar-se amb els altes, a partir de l’empatia i la interacció social.
  • Intel·ligència naturalista: és la capacitat d’observar i estudiar els elements que componen la natura.

La Taxonomia de Bloom es un model que permet categoritzar i organitzar què fem amb el nostre pensament quan aprenem, és a dir, quines estratègies cognitives utilitzem. Es diferencien uns processos cognitius d’ordre inferior (recordar, comprendre, aplicar) i uns d’ordre superior (analitzar, avaluar i crear). Aquestes categories i la seva transformació en verbs, defineixen un llistat variat d’estratègies enfocades a l’aprenentatge.

Quadre de la pàgina 26 del projecte Punt volat

La creació dels paisatges d’aprenentatge es basa en la matriu on es troben la Taxonomia de Bloom i les intel·ligències múltiples de Howard Garner:

Quadre de la pagina 24 del projecte Punt volat

Aquesta eina pedagógica permet crear als docents fins a 48 activitats diferents de forma coordinada i personalitzada, integrant les estratègies cognitives al llarg de tot l’aprenentatge. La intel·ligència orienta l’estil de cada activitat, l’ús de materials o la representació de l’aprenentatge, mentre que els verbs de Bloom dirigeixen l’objectiu, potencien l’avaluació i les estratègies cognitives necessàries de forma conscient.

Els paisatges d’aprenentatge avaluen mitjançant evidències totes les activitats que resoldran els alumnes i donaran com a resultat un producte final que servirà per avaluar la comprensió dels continguts i l’aprenentatge de cada alumne.

La matriu està pensada per aconseguir una riquesa metodològica, la creació d’itineraris personals, la integració d’estratègies cognitives, la implicació de l’alumne en decisions concretes en el seu propi aprenentatge, la introducció de reptes i desafiaments, etc., facilitant i afavorint que totes les característiques de l’escenari d’aprenentatge hi siguin presents. Al mateix temps aquesta eina pedagògica i didàctica ofereix una gran flexibilitat en la seva aplicació pràctica ja que es pot fer servir tant en grups grans com petits, per un o més professors, en un o més espais, etc., i sempre d’una forma personalitzada.

El projecte Punt volat, que és un programa que té per objectiu l'aprenentatge de la llengua catalana i la literatura de manera dinàmica i competencial, inclou els paisatges d’aprenentatge basats en un centre d’interès amb l’objectiu de treballar els continguts gramaticals i millorar així el seu coneixement de manera pràctica. Aquesta metodologia innovadora permet als alumnes personalitzar el seu aprenentatge, augmentar el seu interès i motivació, i construir un aprenentatge significatiu.

Si vols conèixer més aspectes dels Paisatges d'Aprenentatge o saber com aplicar-los als teus grups d’alumnes de l'ESO, contacta ara amb nosaltres i sol·licita més informació sobre el projecte Punt volat.


L’auca del senyor Esteve, molt més que un llibre per llegir

 

 

El curs de 4t d’ESO es caracteritza per ser un curs de grans canvis. El pensament col·lectiu, les dinàmiques competencials i la reflexió interdisciplinària adquireixen el seu màxim valor i s'estableixen com a eines imprescindibles per afrontar el batxillerat.

En aquest sentit i sota la perspectiva del coneixement i aprenentatge de la llengua catalana i literatura, a Didacta+ considerem L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol com un dels grans llibres en llengua catalana per als alumnes de 4t d’ESO.

Publicat l'any 1907, aquest llibre es considera com una de les grans obres de la literatura modernista i s'erigeix com una lectura recomanada per a tot l’alumnat de 4t d’ESO, ja que d’una banda els aproparà a un dels autors més representatius del modernisme literari català i d’altra els permetrà conèixer les formes de vida del moment.

A Didacta+ creiem que la lectura d’aquesta novel·la de Santiago Rusiñol obre als nois i noies d’aquesta edat la possibilitat de reflexionar sobre la llibertat de decidir el propi itinerari professional i també debatre sobre temes tan propers com:

  • Les relacions familiars
  • L’amor i el matrimoni
  • La discriminació de les dones
  • Materialisme i idealisme
  • Art i diners

 

Per què recomanem llegir l’adaptació feta per Salvador Comelles?

Aquesta adaptació de la novel·la (174 pàgines) manté la mateixa estructura i el mateix nombre de capítols que l’original. De fet, els joves lectors tenen a les mans una versió molt propera al text íntegre, en la qual trobem l’estil irònic i humorístic característic de Rusiñol. El text presenta una sintaxi senzilla, cosa  que assegura una bona comprensió lectora, però s’hi manté el lèxic genuí i variat de l’original, cosa que contribueix a ampliar el vocabulari i el coneixement de la llengua catalana i la literatura.

 

Quina activitat de tipus col·laboratiu et proposem a la guia de lectura de L’auca del Senyor Esteve?

Com a complement a la lectura i amb l’objectiu d’oferir activitats dinàmiques que fomentin la participació col·lectiva, en Didacta+ us proposem dividir la classe en grups per tal que cada un d’ells treballi uns quants capítols del llibre i en puguin explicar l’argument a la resta de companys.

La guia de lectura proposa dues preguntes per a cada capítol (resoltes al solucionari) que permeten assegurar la comprensió lectora. La posada en comú del contingut de l’obra es fa mitjançant presentacions orals preparades i enregistrades prèviament. Pel que fa al vocabulari, es treballen en grup diferents camps lèxics per confeccionar un petit glossari col·lectiu. Finalment, el treball de redacció, de caire individual, s’edita en forma d’antologia perquè pugui ser llegit i valorat per tots els membres del grup.

Quina activitat sorprenent o interessant o interdisciplinària et proposem?

Com ja hem comentat abans, la reflexió multidisciplinària és una eina molt útil per als alumnes de 4t d’ESO. En aquest cas, un proposem fer una reconstrucció i posada en comú de quatre itineraris per la Barcelona vuitcentista situant els espais de la novel·la amb l’objectiu de motivar els alumnes a completar la lectura dels capítols encara no llegits i submergir-se en les formes de vida de la segona meitat del segle XIX.

 

Si vols que els teus alumnes aprenguin la llengua catalana i literatura d'una forma dinàmica i divertida, contacta ara amb nosaltres i t'ajudarem a triar les lectures més recomanades per al teu alumnat.

Comprar Llibre

Per qualsevol dubte, contacte amb nosaltres!


Lectura de Grans Clàssics a 3r ESO: Tirant lo Blanc

El 3r de l’ESO és un curs ple de grans canvis, tant a nivell emocional com psicològic de manera que quan als alumnes d'aquest curs els parlem de “lectura de grans clàssics” podem trobar-nos un cert rebuig en relació amb aquesta mena de lectures, d’altra banda d’obligada recomanació d’acord amb el currículum. Això no obstant, des de Didacta + a través del nostre programa Punt Volat us oferim adaptacions de les lectures recomanades per als alumnes d'educació secundària perquè aprenguin llengua catalana i literatura des d'una perspectiva innovadora, dinàmica i competencial.

Una de les lectures més recomanades per als alumnes de 3r d’ESO és l'obra de Joanot Martorell: Tirant lo Blanc . A Didacta + creiem que, a més de ser sens dubte la novel·la cavalleresca més importants del Segle d'Or, és una de les millors lectures per a l’alumnat de 3r d’ESO, ja que els introduirà a un dels autors indispensables per construir el currículum literari de la segona etapa de l’ensenyament secundari obligatori. A més, la lectura d’aquest clàssic de la literatura catalana i universal obre als nois i noies d’aquesta edat la possibilitat d’endinsar-se en el món medieval, alhora que els permet reflexionar i debatre sobre temes de tanta actualitat com:

  • La intolerància religiosa
  • La guerra i la violència
  • L’amor i l’erotisme
  • El luxe, els diners i la fama
  • La discriminació racial

Per què recomanem llegir l’adaptació feta per Anna Ponsatí?

Aquesta adaptació de la novel·la (160 pàgines) representa una reducció notable respecte de l’original, necessària perquè hi puguin accedir sense entrebancs els lectors joves. Això no obstant, els vint capítols de què consta corresponen a una selecció dels episodis més significatius de la novel·la, la qual cosa fa que es mantingui l’estructura de l’obra original. Pel que fa a l’estil, s’ha aconseguit un equilibri entre la prosa de l’època i un llenguatge més proper als lectors d’avui dia. Les notes a peu de pàgina proporcionen informació imprescindible sobre conceptes de l’època (costums, afers històrics, geografia, etc.), que són d’una gran ajuda per a l’alumnat.

Quina activitat de tipus col·laboratiu proposem a la guia de lectura de Tirant lo Blanc?

Com a complement a la lectura, en Didacta + us proposem unes activitats de tipus col·laboratiu, en les quals es convida a tots els alumnes a participar-hi de manera activa a fi de millorar diversos aspectes del seu aprenentatge aixó com el coneixement d'aquesta obra. En aquest cas, la classe es divideix en grups per tal que cada un d’ells treballi uns quants capítols del llibre i en puguin explicar l’argument a la resta de companys.

La guia de lectura proposa dues o tres preguntes per cada capítol (resoltes al solucionari) que permeten assegurar la comprensió lectora. La posada en comú del contingut de l’obra es fa mitjançant presentacions orals preparades i enregistrades prèviament. Nombrosos enllaços proporcionen informació sobre la cavalleria, la navegació i el mon medieval en general. Pel que fa al vocabulari, es treballen, en grup, cinc camps lèxics d’una certa complexitat per poder confeccionar d’aquesta mabnera un glossari col·lectiu. Finalment, el treball de redacció, de caire individual, s’edita en forma d’antologia perquè pugui ser llegit i valorat per tots els membres del grup.

Quina activitat sorprenent/interessant/interdisciplinària et proposem?

La reconstrucció de quatre itineraris que corresponen als viatges de Tirant per la Mediterrània ajuda els alumnes a entendre que ens trobem davant d’una novel·la de gran realisme.

L’audició de la suite medieval Els viatges de Tirant per a banda simfònica de Carles Magraner (en proporcionem l’enllaç) ens submergirà musicalment en el món de les aventures i les gestes del cavaller Tirant.

Si vols saber més sobre com ajudar els teus alumnes de l'ESO a aprendre la llengua i literatura catalana des d'una perspectiva innovadora, dinàmica i competencial, fomentant la participació col·lectiva i millorant la seva capacitat d’anàlisi i la seva comprensió lectora, contacta ara amb nosaltres!