El treball cooperatiu

El treball cooperatiu és una estratègia considerada imprescindible en qualsevol procés d’innovació a l’aula. Tot i haver-se validat i realitzat una àmplia investigació que fonamenta la seva utilitat, es tracta d’una metodologia infrautilitzada en la vida diària de l’aula.

L’eminent pedagog Pere Pujolàs explica les bondats d’aquesta estratègia a l’aula en diferents articles i conferències.

A l’entrevista realitzada per l’Escola Pia de Catalunya, “Només si treballem junts, aprendrem a viure junts”, recorda l’inici del concepte “treball cooperatiu”. En el context d’una aula que presentava una diversitat molt àmplia, tant d’origen com de capacitats, calia una metodologia que comprengués totes les persones i no que establís únicament estratègies individuals per a cada situació. El treball cooperatiu li va semblar la manera d’ajustar l’ensenyament a les característiques dels alumnes.

El treball cooperatiu vetlla per un bon clima d’aula i per la col·lectivització en la construcció del coneixement. Però, també fa aportacions individuals. Té un component intrapersonal que modifica la predisposició a l’aprenentatge. Pujolàs explica que treballar en grup afavoreix la recepció directa de l’ajut dels companys i companyes, i aquest ajut col·laboratiu és proper a l’amistat i no a la rivalitat. Es crea el que ell anomena cercle positiu on l’ajuda a l’altre i la seva valoració, així com la responsabilitat no només de l’aprenentatge individual sinó també del fet que l’altre aprengui, es produeixen de manera natural. La solidaritat i l’ajuda mútua són valors que es treballen de manera integral.

L’antònim a treball cooperatiu és el treball competitiu. L’aprenentatge es realitza de manera individual i el nombre de demandes al docent augmenta. És per això que Pere Pujolàs valora positivament el treball cooperatiu en la pràctica docent. El paper del docent i professor canvia i no és el principal motor del desenvolupament de la classe perquè els alumnes cooperen entre ells i troben respostes a les seves preguntes sense la necessitat d’una figura central: treballen de manera autònoma.

Per tal de dur a terme aquesta estratègia, cal donar consignes clares i concises. I treballar diferents tècniques de treball cooperatiu (foli giratori, el llapis al mig, el joc, entre d’altres que podeu trobar al Projecte Punt volat i al Proyecto Asterisco.

Un altre estudi que volem destacar en relació amb els avantatges d’aquesta estratègia és el realitzat per Joan Rué, en què identifica els fonaments del treball cooperatiu a l’aula, les diferències envers el treball en grup, l’organització d’un treball cooperatiu i els avantatges que suposa el fet de realitzar una activitat mitjançant aquesta metodologia.

Esperem que t’hagi agradat aquesta entrada. Si és així, comparteix!