Què són els paisatges d’aprenentatge i per a què són útils a l’ESO?

 

Els paisatges d’aprenentatge són una eina pedagògica molt útil que permet que els docents puguin crear escenaris educatius personalitzats per a cadascun dels alumnes de l’ESO i fomentar l’aprenentatge dinàmic i competencial.

Són una eina molt potent que es fonamenta en la trobada de dues de les principals innovacions educatives: les intel·ligències múltiples de Howard Gardner i la taxonomia de Bloom.

Howard Gardner definia la intel·ligència com «la capacitat de resoldre problemes o de crear productes que són valorats en un o més contextos culturals. Les intel·ligències múltiples proposades són el reconeixement de la diversitat d’habilitats i qualitats”.

En paraules del mateix Gardner, «la teoria de les IM representa un esforç per fonamentar el concepte d’intel·ligència en els més amplis coneixements científics actuals, pretén oferir un conjunt de recursos als educadors, amb els quals ajudar al desenvolupament de les potencialitats individuals, i crec que aplicada de manera adequada pot ajudar al fet que tots els individus arribin al màxim desenvolupament del seu potencial tant en la vida professional com en la privada» (Gardner, 1998).

Les vuit intel·ligències predominants es caracteritzen per habilitats i capacitats específiques:

  • Intel·ligència lingüística: és la capacitat de fer servir el llenguatge en totes les seves expressions i manifestacions.
  • Intel·ligència musical: és la capacitat de percebre i expressar-se amb formes musicals.
  • Intel·ligència lògico-matemàtica: és la capacitat d’analitzar problemes d’una manera lògica, dur a terme operacions matemàtiques i realitzar investigacions científiques.
  • Intel·ligència cinètico-corporal: és la capacitat d’expressar idees i sentiments mitjançant el cos.
  • Intel·ligència visual-espacial: és la capacitat per percebre l’entorn visual i espacial per transformar-lo.
  • Intel·ligència intrapersonal: és la capacitat per desenvolupar un coneixement profund d’un mateix. Aquesta dimensió inclou desitjos, pors i capacitats.
  • Intel·ligència interpersonal: és la capacitat per a relacionar-se amb els altes, a partir de l’empatia i la interacció social.
  • Intel·ligència naturalista: és la capacitat d’observar i estudiar els elements que componen la natura.

La Taxonomia de Bloom es un model que permet categoritzar i organitzar què fem amb el nostre pensament quan aprenem, és a dir, quines estratègies cognitives utilitzem. Es diferencien uns processos cognitius d’ordre inferior (recordar, comprendre, aplicar) i uns d’ordre superior (analitzar, avaluar i crear). Aquestes categories i la seva transformació en verbs, defineixen un llistat variat d’estratègies enfocades a l’aprenentatge.

Quadre de la pàgina 26 del projecte Punt volat

La creació dels paisatges d’aprenentatge es basa en la matriu on es troben la Taxonomia de Bloom i les intel·ligències múltiples de Howard Garner:

Quadre de la pagina 24 del projecte Punt volat

Aquesta eina pedagógica permet crear als docents fins a 48 activitats diferents de forma coordinada i personalitzada, integrant les estratègies cognitives al llarg de tot l’aprenentatge. La intel·ligència orienta l’estil de cada activitat, l’ús de materials o la representació de l’aprenentatge, mentre que els verbs de Bloom dirigeixen l’objectiu, potencien l’avaluació i les estratègies cognitives necessàries de forma conscient.

Els paisatges d’aprenentatge avaluen mitjançant evidències totes les activitats que resoldran els alumnes i donaran com a resultat un producte final que servirà per avaluar la comprensió dels continguts i l’aprenentatge de cada alumne.

La matriu està pensada per aconseguir una riquesa metodològica, la creació d’itineraris personals, la integració d’estratègies cognitives, la implicació de l’alumne en decisions concretes en el seu propi aprenentatge, la introducció de reptes i desafiaments, etc., facilitant i afavorint que totes les característiques de l’escenari d’aprenentatge hi siguin presents. Al mateix temps aquesta eina pedagògica i didàctica ofereix una gran flexibilitat en la seva aplicació pràctica ja que es pot fer servir tant en grups grans com petits, per un o més professors, en un o més espais, etc., i sempre d’una forma personalitzada.

El projecte Punt volat, que és un programa que té per objectiu l’aprenentatge de la llengua catalana i la literatura de manera dinàmica i competencial, inclou els paisatges d’aprenentatge basats en un centre d’interès amb l’objectiu de treballar els continguts gramaticals i millorar així el seu coneixement de manera pràctica. Aquesta metodologia innovadora permet als alumnes personalitzar el seu aprenentatge, augmentar el seu interès i motivació, i construir un aprenentatge significatiu.

Si vols conèixer més aspectes dels Paisatges d’Aprenentatge o saber com aplicar-los als teus grups d’alumnes de l’ESO, contacta ara amb nosaltres i sol·licita més informació sobre el projecte Punt volat.